Naltres, el primer negre D.O. Costers del Segre de L’Olivera Cooperativa

Això de comentar vins a quatre mans té la seva gràcia, tastes un vi i automàticament penses en que li semblarà al teu company. Després, si t’agrada a tu, corre a dir-li al David perquè no se t’oblidi i ho tingui present per al següent sopar. El millor és, però, quan en tastar-lo tens la possibilitat d’endur-te’l sota el braç i poder-lo compartir-lo.

Als vins a 4 mans ens agrada regalar vi. No és un simple regal material, regalar vi és regalar un detall, és recordar-te d’algú més que no pas que sigui un obsequi essencialment car, maco o útil.

I algú se li acut millor detall que una ampolla de vi que t’obre tantes bones estones? Què hi ha millor que un vi que t’ha fet pensar en una persona en concret, malgrat la situació inversemblant? Proveu-ho, no falla mai, el vostre regal no restarà a l’oblit, i sigueu valents, atreviu-vos a descobrir.

L’altre dia en David es va recordar de mi i va aparèixer a dinar amb una ampolla de la Cooperativa l’Olivera (ja us hem parlat un parell de vegades de caldos d’aquesta cooperativa), és així, en som fans. Per nosaltres els seus blancs són una referència, i a més són un regal original que no cal ni embolicar, l’ampolla blava de l’Agaliu o la de l’Eixaders no necessiten més filigrana per lluir.

El cas és que tot i tenir el rebost ple d’ampolles per obrir no em vaig poder esperar i al dia següent vam obrir el Naltres. En David ja em va avisar que no era un vi per veure sol, necessita acompanyament, és rotund i contundent, i permet, necessita, acompanyar grans àpats.

Trobareu aquí el maridatge amb una moussakas, recepta tradicional que vam portar d’un viatge a Atenes i que em fa pensar en David. El dia que li vaig fer aquesta especialitat de la casa suava per la contundència del plat, però se’n va menjar dos!. La moussakas és un plat com el Naltres, requereix de foc lent i hores de cocció per arribar a l’explosió de gustos amb que es va degustant cada glop de vi.

Naltres és el primer Costers del Segre negre de la Cooperativa l’Olivera, i no caldria que portés segell, només sentir el buit del suro et transporta a la terra ferma. És un vi ferm, l’alcohòlic el notes ja en la primera bafarada, i amb una explosió de fruita de bosc madura, potser gerd o mora, i un retronasal especiat i dolç. En boca és persistent i profund, la fruita té aquí records compotats i el fa pesar a la boca, amb un contrapunt àcid que el fa agradable tot i la seva rotunditat.

Les varietats típiques de la zona de la vall del riu Corb són l’essència d’aquesta complexitat, 80 per cent de Cabernet i la resta una alquímia entre garnatxa negre, trepat i touringa nacional. La verema és tota manual i la fermentació es fa en dipòsits entre 25 i 28 graus amb els grans sencers en dipòsits d’innox per separat cada varietat, menys la garnatxa negra que envelleixen 8 mesos en botes de roure. Un cop realitzat el cupatge envelleix 9 mesos en ampolla. És un vi molt elaborat i que a la copa és capaç de fer notar la complexitat de la seva creació i que és gaudeix a poc a poc. Un vi que s’entén ara, en aquest precís instant, amb tot el bagatge i els 20 anys de vinificació i coneixement de les terra que amb tanta passió i saber treballen la gent de l’Olivera.

Aquest any se n’ha fet només 3.000 ampolles, de les que vins a 4 mans som dels afortunats i l’hem pogut tastar un parell. Però no patiu, amb el pas del temps l’Olivera en vol augmentar la producció.

Nota de tast:

 Vista:

 Vermell granatós amb tocs violacis, intensitat mitja

 Aromes:

Fruita vermella madura, gerd dolç i mora. Aromes secundàries a especies dolces, record a canyella. Nosaltres no hi hem sabut trobar el pebrot escalivat que s’anuncia a la contraetiqueta, tot i que si hi trobem un punt de verd acabat de tallar que lliga molt bé amb les especies dolces i les atenua i conjuga alhora.

 Tast:

En boca es torna mantega, és la primera sensació de tast, i just després s’hi troba un astringent que eixuga la boca i que es transforma en dolç al final lligant-lo amb la fruita que trobàvem en nas. Marcada acidesa que corregeix bé el punt alcohòlic i el taní, del que és pot esperar un vi que guanyi amb el temps en ampolla.

 Maridatge:

Ja us hem dit que el Naltres és un vi molt de la terra ferma, aixi que com a maridatge us proposem un àpat a La Cava de Tàrrega, el restaurant d’Albert Marimon, escollit millor cuiner català al Forum Gastronomic de Girona 2013. Un restaurant d’autor, ple de tastets i platets de temporada, amb productes de Km 0, i on, evidentment, podreu tastar molts dels vins de la Cooperativa de Vallbona de les Monges.

 Quant:

 9,60€

 Quan:

Per dinars familiars amb un espatlla de xai al forn i una llarga sobretaula

 Lloc:

A la taula de la mama, amb les ales de la taula del menjador ben obertes i tota la familia al voltant

 Per acompanyar:

La moussakas especialitat Ca’l Carlos

 L’apunt musical:

 El Brindis de la Traviata… d’aquell retalls pels que molts hem començat a posar atenció en l’opera, un tastet que et fa entrar ganes de continuar i veure una sencera… parlem d’òpera però be que ho podríem fer d’una ampolla de Naltres…

Bombons de gelatina de Rasim

           L’objectiu d’avui és doble, primer, fer l’entrada al revés, començant pel maridatge i, després, compensar aquells que alguna vegada m’heu dit que està molt bé això de penjar fotos de les meves #cuinetes pel facebook i twitter, però mai poso les receptes.

       Doncs bé, avui amb un dels nostres vins dolços preferits, el Rasim blanc de la Cooperativa L’Olivera farem un bombons de xocolata negra amb gelatina de Rasim.

         La recepta no és pas complicada, però si laboriosa, us la dono sense mesures ja que va  el primer intent i ho vàrem fer tot una miqueta a ull. Però per que us en feu una idea, per fer una dotzena de bombons vam utilitzar 300gr de xocolata, una fulla de gelatina, un bon raig de Rasim i un got d’aigua tèbia. També necessitareu un termòmetre.

          El primer que farem serà temperar la xocolata. La tècnica de temperat de xocolata s’utilitza en pastisseria i bomboneria per donar a la xocolata més duresa i lluentor. La xocolata de cobertura, del francès couverture, conté de sucre, cacau i mantega de cacau, i per la seva part, la mantega del cacau (si, exactament la mateixa que ens posem als llavis pel fred) la formen quatre cristalls diferents: Alfa, Beta, Beta 2 i Gamma, els cristalls tenen una temperatura de fusió i cristal·lització diferent, i que si no es temples la xocolata a les diferents temperatures de cristal·lització per uniformitzar-los el resultat seria un axocolata amb taques, sense brillantor i més porosa.

           Per temperar la xocolata el primer que farem serà fondre la xocolata a 45-50 graus, per descristal·litzar-la i fusionar-la. Per fer-ho podem utilitzar el microones o el bany Maria, però és important que sempre tinguem a mà un termòmetre per controlar-ho bé, si l’escalfem en excés o massa ràpid el que aconseguirem serà que espessi massa ràpid i perdi la lluentor.

       Fossa la xocolata, el que farem serà baixar-ne la temperatura de 3/4 parts del xocolata sobre un marbre net i sec, estirant i airejant bé la massa amb una espàtula, fins que baixi fins a uns 28-29 graus. El quart de xocolata restant el reservem en calent al bany maria.

       Quan la xocolata està a 28-29 graus es barreja de nou tota la per remuntar la temperatura fins a 31-33 graus. Llavors ja tenim llesta la xocolata per treballar-la i fer els nostres bombons. Durant tot el treball haurem de mantenir la xocolata a aquesta temperatura, si es refreda caldrà tornar a escalfar-la i portar-la als 31 graus.

           Per fer el bombó farcit el següent pas es omplir el motllos amb la xocolata i desprès posar-los bocaterrosa i picar fort perquè la xocolata cobreixi les parets i caigui l’excés de xocolata. Per no haver de comprar motllos especials per bombons podeu utilitzar una glaçonera o qualsevol recipient petit llis, uns gots de xupito per exemple.

      Un cop tret l’excés de xocolata i cobertes bé les parets del motllo ho deixarem assecar, i així tindrem la camisa del bombó. Ja veureu que es desenganxen molt fàcil de les parets dels motllos un cop assecats (si no haguéssim temperat la xocolata se’ns trencaria o li costaria molt despendre’s dels motllos).

         El següent pas serà fer la gelatina de Rasim. Per fer-ho necessitarem una làmina de gelatina que estovarem en aigua tèbia remenant enèrgicament. En una tassa a part barrejarem la nostra làmina de gelatina tractada i hi afegim el vi dolç a gust, barrejant-ho enèrgicament per dissoldre bé la gelatina i el vi. Ho posarem a la nevera a refredar i en una estona tindrem la gelatina a punt. Nosaltres per fer-los un xic més suaus li vàrem afegir un rajolí d’aigua a la gelatina.

        En aquest punt ja hauríem de tenir la camisa de xocolata llesta per una banda i la gelatina de Rasim per un altre. Podem començar, doncs, a farcir els bombons, sempre tenint la precaució, però, de no omplir mes de 3/4 parts del bombó amb la gelatina per poder fer el segellat.

          Per segellar agafem la xocolata que teníem temperada, si se’ns ha refredat li donem un cop de calor al microones per que torni als 31 graus, i l’aboquem sobre els motllos on tenim els bombons cobrint-los completament. Piquem una miqueta (un parell de cops només) perquè es reparteixi be i no hi quedin bombolles d’aire i deixem que es refredin a la nevera o amb un cop de congelador.

          Ja tenim els nostres bombons casolans de xocolata farcits de gelatina de Rasim.

          La història de com el vam conèixer és força curiosa, o com a mínim il·lustrativa. Va ser en un tast al Cep d’or, la Teresa va convidar la gent de la Cooperativa l’Olivera a presentar-nos els seus vins. Vam tastar el Blanc de Serè, el Primers Vins Negres, l’Agaliu, el Missenyora i, per acabar, l’Eixaders. Teoricament s’havia acabat el tast, la Teresa, com sempre, ens va omplir les taules de les seves delicies i la conversa sobre els vins va continuar entre les taules. Fins que l’Eva, l’enòloga portava el tast, va treure una ampolla de Rasim. En va servir a tothom i l’ampolla va quedar, per casualitat, entre el David i jo, i ja no en va marxar en tota la nit.

          Tot i la llarga tradició catalana de vins dolços, aquest Rasim és una rara abis a les nostres terres, per entendre’l cal viajtar amb el pal·ladar per Porto, Banyuls, Tokaj, el Piamont.

      Un vi que rep el nom d’una antiga paraula que s’utilitzava a Perpinya al segle XIII i on que barreja el raïm català i el raisin francés.

          El Rasim no és un vi dolç qualsevol, daurat a la copa, confitura i mel al nas, albercocs, codony, prunes a la boca. Un vi dolç gens empalagós, molt molt allunyat dels moscatells, les misteles o les garnatxes tradicionals. Elegant, per pendre amb temps, i fer-ho en copa de vi, res de got de xupito si us plau. Un vi dolç que convida a tastar en silenci, potser, per la influència del monestir cistercenc de Vallbona.

         El Rasim és fruit de Claret Serrahima, el projecte neix al 2005 i s’elabora mitjançant la pansificació a l’ombra de raïms de malvasia, garntaxa blanca i xarel·lo durant 3 mesos, moment en el qual es fa una acurada selecció dels raïms podrits d’aquells pansificats i es deixa fermentar i criar a la bota.

         Perquè us feu una idea de la minuciositat i carinyo que es posa en aquest vi, l’any 2011 nomes es van embotellar 603 ampolles d’aquest petit tresor cistercenc.

P.D: de la Cooperativa ens confirmem que a dia d’avui la nostre ampolla encara és un tresor més gran, al celler ja no en queda cap. Haureu d’esperar al 2012. Val molt la pena, de veritat!

Nota de tast:

Vista:

Daurat, brillant i elegant.

Aromes:

Nas complex, intens, fruita blanca madura confitades, fins i tot caramelitzades que no sobremadurades, no és gens empalagós, ni en nas ni a la boca. Records a mel, de romaní, amb tocs lleugers a flors i cítrics. Notes finals minerals i a fruits secs.

Tast:

Saborós, untuós, fresc, omple la boca amb records a albercocs, codony acabat de fet, pells de taronja, prunes, nespres. Molt llarg i persistent, peró no arriba mai a cansar, deixant una agradable sensació de caramel i fruita confitada.

Maridatge:

Els nostres bombons han quedat molt bons, però nosaltres us el recomanem sol.

Quant:

20-24€

Quan:

Vi per tenir sempre al rebost i gaudir en silenci i pau.

Lloc:

Sabeu aquelles tardes que quedes amb un amic i xerres, xerres i xerres…

Per acompanyar:

Avui és facil: bombons de xocolata negra farcits amb gelatina de Rasim vipansit blanc

 L’apunt musical:

No son de la terra ferma, son del Penedès, terra de vins

 

Primers Vins Negres, l’Slow Food i L’Olivera

           Quan un blog el fan entre més d’una persona aquestes coses passen.

       La setmana passada us recomanàvem l’Agaliu, de la Cooperativa L’Olivera, de Vallbona dels Monges, i us parlàvem del valor afegit d’un vi, que darrera té el treball i l’aposta pel tercer sector d’aquesta cooperativa lleidatana.

        Doncs, aquesta setmana us portem un vi negre de la mateixa Cooperativa, el Primers Vins Negres, un vi, que ja us dic d’entrada, va agradar molt a la família. El varem tastar en un entorn d’entrada hostil, quelcom que segur molts de vosaltres ja us haureu trobat, una taula on l’alternativa a La Rioja, si es que n’hi ha, és la Ribera del Duero, i més enllà d’aquí no hi ha cap més vi que valgui la pena o tingui la qualitat d’aquells. Doncs, aquest vi de L’Olivera va triomfar, com ja va fer l’any passat a Alemanya, on va rebre la Medalla de plata Berliner Wein Trophy 2011. El comentari general, resum del tast, va ser: un vi negre, per als que els agraden els negres joves. Va agradar molt i amb les costelles de xai a barbacoa amb fusta de alzina va maridar a les mil meravelles.

         Però abans de parlar del vi, i ja que en David us ha explicar la vessant social d’aquest vi, jo us explicaré un altre projecte que atorga als vins de L’Olivera un altre punt de valor afegit.

           El Primer Vins Negres era fins fa no molt l’únic vi negre de L’Olivera, però de l’afany d’aquesta Cooperativa en modernitzar el mon del vi i atorgar-li valor afegit sorgeix el vi Vinyes Trobades. El projecte Vinyes Trobades és una acció de Slow Food Terres de Lleida per a la salvaguarda de les vinyes velles, les varietats autòctones i la cultura vitivinícola.

          El moviment Slow Food, fundat per Carlo Petrini a Itàlia (on sinó? allà que seure a una bona taula és gairebé una religió) com un moviment de resistència per a combatre el fast food, proclama la preservació de la cuina cultural i les plantes i llavors associades, animals domèstics, i el cultiu dintre d’una ecoregió. El moviment s’ha expandit molt ràpidament des de llavors amb més de 83.000 membres a 122 països.

            El Vinyes Trobades neix de la cooperació de L’Olivera amb el projecte Slow Food Terres de Lleida dins del Projecte Trobades per la Biodiversitat agrària. Aquesta iniciativa cerca conservar i dinamitzar l’ús de les varietats tradicional a les comarques lleidatanes. Al 2008, a partir de l’acord entre Slow food i el Consell Comarcal de la Noguera per promoure les varietats i productes de la comarca. D’aquesta feina d’investigació s’ha aconseguit conservar diverses varietats de cereals, fruita, olivera i vinya, que han estat incloses en el catàleg de Slow Food International com a “baluards alimentaris”.

             Vinyes Trobades es doncs, molt més que un vi, es l’estudi del patrimoni històric de la vinya a les terres de Lleida mitjançant la investigació bibliogràfica i històrica, i la conservació de les varietats tradicionals encara plantades. D’aquesta unió, que durant el 2008 i 2009 va anar la recerca dels últims ceps de la Noguera, sorgeix el Vinyes Trobades Blanc i Negre 2009, dos vins veremats de forma itinerant pels voluntaris de l’associació en diferents vinyes velles de la comarca i elaborats al celler de la Cooperativa L’Olivera, i que esdevé una reivindicació del potencials que tenim al territori i un reconeixement cap als qui, fins avui, ens han transmès la nostra cultura pagesa.

              El vi no l’hem pogut tastar, la seva producció es limitada i ens ha estat impossible de trobar, però si podeu no deixeu escapar l’oportunitat. Us deixem la nota de tast de la pagina oficial perquè salivem plegats http://www.vinyestrobades.com/?page_id=11

        Tornem al Primers Vins Negres, un bon exemple dels vins d’aquesta Cooperativa, amb un ventall de vins blancs golosos i fàcils, com agraden ara al mercat, i vins negres joves, frescos, fàcils de veure. El Primers Vins Negres no s‘escapa d’aquesta regla, jove, amb molta fruita, un atractiu color robi i fresc en boca. Ideal per una bona barbacoa o un sopar lleuger a base de viandes amb amics. Una aposta segura per un vi de la terra i per un projecte que aporta a cada copa un punt més enllà del vi.

  Nota de tast:

 Vista:

 Robí apagat, amb tons violetes. Sense llàgrima. Uniforme

 Aromes:

Fruita vermella, golós, confitura de grosella, gerds. Amb tocs vegetals (pebrot verd). Records a pastis de formatge amb confitura de gerds.

 Tast:

Joventut ben expressada amb tanins suaus i apunts vegetals. Lleugers records anisats i a regalèssia. Final saborós i afruitat. Persistent.

 Quant:

8€

 Maridatge:

 Dinars poc pesats amb carns vermelles i blanques. Formatges d’ovella secs (tipus Peccorino Sardo)

 Quan:

 Una  barbacoa a l’aire lliure, per trencar amb la riojitis i riberitis en un dinar de grup amb un vi que agradi a la gent acostumada als vins negres joves d’aquestes DO’s.

 Lloc:

 Ara que arriba l’hivern i ja no ve tant de gust fer la barbacoa a l’aire lliure, per acompanyar un dinar amb xai al forn i patates amb la família mentre les castanyes i els moniatos s’acaben de fer.

 Premis:

Medalla de plata Berliner Wein Trophy 2011

  Per acompanyar:

  Espatlla de cabrit confitada amb llenegues

 L’apunt musical:

Ara que esta apunt de sortir el nou disc d’M-Clan “Arenas movedizas” (6 de novembre), us deixem un tastet del final de la gira de “Para no ver el final”

Agaliu, un vi amb funció social

Cooperativa L’Olivera: més que un celler

L’Agaliu és un dels vins de la cooperativa l’Olivera, on s’elaboren vins i olis de DO.Costers del Segre. Són una cooperativa d’integració social, que incorpora persones amb dificultats que participen activament en tot el procés, convençuts que el treball és una experiència vital i emocional des de l’any 1974 a Vallbona de les Monges, a la Catalunya d’interior.

Des dels seus inicis l’eix social està en el nucli del projecte. Junt a les activitats productives i d’integració laboral, duen a terme activitats socials fonamentalment amb persones amb discapacitat psíquica, especialment aquelles en situacions socials més desfavorides. Aquestes persones formen part de la cooperativa com tothom i poden esdevenir socis de ple dret si així ho desitgen.
Compten també amb un servei de teràpia ocupacional des de l’any 2000. En aquest grup de vuit persones es fan activitats d’habilitats personals i socials i teràpia laboral (hort, manteniment de l’entorn, etc.).

Vallbona de les monges:

Vallbona de les monges, com el seu nom indica, va ser construït al voltant del monastir de Santa Maria. El monestir de Santa Maria de Vallbona és el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya, amb més de 850 anys d’història. Té els seus inicis en unes agrupacions mixtes d’ermitans, que després es converteixen en cenobites, organitzats en forma de comunitat doble, els quals viuen sota el bàcul pastoral del seu fundador, Ramon de Vallbona, i observen la Regla de sant Benet. La primera notícia documentada data de l’any 1153. Al 1175 els homes es traslladen al Montsant i la comunitat, llavors exclusivament femenina, s’incorpora a l’Orde del Cister i té per abadessa Òria Ramírez, vinguda del monestir de Tulebras (Navarra).

L’Agaliu

El primer que sobta és el color blau de la seva ampolla en record del color de les ceràmiques produïdes per les monges que van trobar sotarrades al camp on pretenien plantar els ceps per a produïr l’Agaliu.
Elaboració: L’Agaliu és un vi blanc sec elaborat per fermentació natural del most flor del raïm procedent de la varietat Macabeu en barrica nova de roure americà. Fermentació també a la pròpia barrica i posterior criança de sis mesos amb les pròpies mares.
Fermentació amb les mares o lies: Les mares o lies són les pells del raïm. Durant aquest procès succeeix l’anomenada fermentació malolàctica. La fermentació malolàctica és el procés pel qual l’àcid màlic (present en la polpa de moltes fruites) es transforma químicament en àcid làctic, per mitjà de bacteris d’origen làctic existents de forma natural en l’entorn, o a l’interior de la fruita mateixa. Els vins àcids posseeixen el caràcter i potència necessària per suportar llargs períodes de guarda i envelliment en la bóta, amb la finalitat de donar característiques especials de notes làctiques (llet, formatge, iogurt, crema, mantega) i també de transformar la textura de cos i densitat al paladar.
Per a saber més:

Nota de cata: Vi de color groc palla amb tons d’or fi. De nas franc, ple de fruita madura (poma al forn) fonent-se entre suaus notes de fustes fines i lleugera sensació de cremositat, fruits secs (avellanes) i elegants fumats. En boca de fresca acidesa, fruitada, roure present i final acaramel·lat.
Quant: 8-9€
Quan: Acompanyant un rissoto de ceps agafats del dia o qualsevol peix d’elevat greix com un salmó a la papillote.

Cristiari 2010, un vi diferent

             L’altre dia vàrem obrir un Bordeus, així que ara tocava tornar a casa nostra. Però per no fer-ho de cop em decidit provar un vi ben diferent.

Ben diferent perquè, tot i ser un vi blanc de la D.O. Costers del Segre (http://cut.cat/gf), la seva elaboració es fa amb varietats no autòctones, aconseguint així un producte de caràcter marcadament diferent força al que estem acostumats a Catalunya.

    Si els vins de cadascuna de les àrees vinícoles de món, i sobretot a Europa, tenen uns trets que els fan característics, a Catalunya, i per extensió a tots els territoris que van des de Pocha sau Sablon, al sud-oest de la bonica Camarga, fins al Cap de Palos, on es tanca el Mar Menor a Murcia, són un dels més ben definits.

       Pel fet de compartir clima, geografia, orografia, història i cultura, els vins catalans tenen uns trets característics i definibles que els fan diferents als atlàntics Bordeus, Rioja; als del nord-oest de la Península Ibérica Ribera de Duero, Toro, Rueda; als septentrional de la Champagne i el Loire o als continentals provinents dels rius centreeuropeus Rin, Mosel·la i Danubi. Uns trets que fan els vins catalans diferents a qualsevol dels altres, i que com deia Horaci en una de les seves Odes sobre els vins mediterranis “Aprèn bé a dur la teva elevada condició, la meitat del món et deurà el nom”.

        Una de les característiques principals d’aquests vins catalans, sobretot quan parlem dels seus vins blancs, són els raïm histórica, i quantitativament, més utilitzats a Catalunya. Així, quan pensem els raïm blancs de les nostres terres a tots ens vindran al cap el Macabeu, Viura, o Verdejo – sí, Verdejo, el nostre Macabeu és la tan de moda actualment Verdejo -, el Xarel.lo, o Cartoixà o Pansal o Pansa Blanca, i la Parellada, o Montonen o Montònega, com a varietats autòctones que donen al vins d’aquí les seves principals característiques, fruitositat, acidesa i graduació moderada, entre 10 i 12%, lleugeresa i joventut.

         A part d’aquestes varietats, amb les que s’elabora el cava, a la llista de varietats autòctones n’em d’afegir la Garnatxa blanca, amb més cos i potencial que les anteriors, i que més graduació, entre 12 i 13%, és cultiva principalment a les zones nord i sud del país, i és destinen a la criança. La Garnatxa blanca també s’utilitza a quelcom molt típicament arrelat a les nostres contrades, l’elaboració de vins licorosos tradicionals com els vins rancis, les misteles i els vins dolços naturals.

        A part d’aquestes varietats autòctones, a Catalunya també trobem altres varietats que s’han aclimatat perfectament al nostre terroir, com el Chardonnay. Varietat de raïm primerenca i que dona vins de bona graduació, 12%, aportant als nostres vins  el seu característic bouquet i aroma.

       També ens trobaríem entre aquestes varietats de perfecta aclimatació a les condicions de la nostra terra la familia dels Moscatells o Muscats, d’Alexandria, de gra petit, etc. Aquestes varietats, de graduació alcohòlica moderada, es destinen principalment a l’elaboració de vins semidolços.

            Així que quan he dit que el vi que havíem tastat aquesta setmana era molt diferent, tot i ser de casa nostra, es per què el Cristiari 2011, de les Bodegas Vall de Baldomar (D.O. Costers del Segre  http://cut.cat/ge) s’elabora amb els raïms Incrocio Manzoni, Müller-Thurgau i Pinot Blanc. Unes varietats de vi que no ens son gens familiars i que doten a aquest vi un caràcter molt especial, i ja us avanço, que a mi personalment, m’ha encantat.

         Però tornem a aquests raïms. A part dels raïms tradicionals que ja em assenyalat, l’avanç de la ciencia ha fet apareixer una sèrie de híbrids o creuaments entre diferents raïms. Les possibilitats son infinites, així, una de les possibilitats de creuaments, per exemple, seria l’obtenció d’un raïm híbrid producte directe (HPD a partir del creaument entre un varietal de la vitis vinífera i una de les vitis americanes.

            El Incrocio Manzoni, del Cristiari 2010, és un raïm de laboratori, el nom complet del qual es Incrocio Manzoni 6.0.13 B, originaria del nordest d’Italia, on entre l’any 1924 i 1930 el professor Luigi Manzini, a la Scuola Enologica di Conegliano, la va obtenir del creuament del 4 varietats de vitis vinifera. Existeixen dues classes d’Incrocio Manzoni, el negre, Incrocio Manzoni 2.15, que és fruit del creuament entre la varietat Prosecco i la Cabernet Sauvignon; i la blanca, Incrocio Manzoni 6.0.13, creuament entre Pinot Blanc i Riesling renà. L’Incrocio Manzoni blanc dona un vi agradable, molt afruitat, d’una alta acidesa i amb un lleuger toc vegetal. Es cultiva principalment a la provincia del Trento italià.

         A Catalunya trobem molts pocs cellers que treballin aquest raïm, de fet, l’únic monovarietal de Incrocio Manzoni 6.0.13 és el Vinya el Rocallís elaborat al Celler Can Rafols dels Caus (http://cut.cat/gg) amb dos mesos de criança en barrica de roure francès i que, si l’oportunitat de tastar, comprovareu que es una autentica explosió de raïm al pal·ladar

        El raïm Müller-Thurgau, o Rivaner, és un altre raïm de laboratori obtinguda pel professor Hermann Müller-Thurgau al 1882 del creuament de Riesling i la variedad Madeleine Royale, o Plant du Caporal, Plant Chamoux o Plant du Rhin. Aquest raïm és fruit d’un creuament, com molts d’altres, que cercaven com a resultat augmentar el volum de producció, però com a contraprestació el raïm resultant perdia facultats per fer vins de qualitat.

         El darrer raïm que conforma aquest Costers del Segre és el Pinot blanc, una varietat de la familia de les pinot, que a la seva vegada té tres varietats, el Pinot blanc vrai, el Pinot blanc d’Alsace i el Pinot blanc précoce. El Pinot blanc es cultiva a França, sobretot a Alsacia, i també a Alemanya, Italia i Hongria, i produeix vins blanc amb cos. A França s’utilitza per fer vins tranquils i spumosos com el crémant d’Alsace. A Alemanya rep el nom de Weißer Burgunder o Weißburgunder.

         El resultat d’aquest coupage, en diem coupatge quan un vi es fa amb diverses varietats de raïm, i monovarietal quan es fa apartir d’un únic raïm, és un vi elegant i difícil d’oblidar, si el tasteu segur que no l’oblidareu.

              Bon cap de setmana!

Nota de tast:

Vista:

Daurat pàl·lid amb tocs verdosos. Net i brillant. Llàgrima àgil.

Aromes:

Aroma intens a flors blanques, flor de taronger, i pera verda i cítrics.

Record a fusta tova, pi, i regalèssia dolça, que quan s’escalfa es fa més pronunciat.

Aromes molt pronunciats des que es serveix a la copa, molt envolvent.

Tast:

Verd d’entrada, àcid però no astringent, amb un gust intens amb records a fruita tropical.

Llarg i persistent a mesura que s’escalfa es fa més vellutat i untuós amb un punt d’amargor.

Maridatge:

Peix i carns blanques combinada amb cítrics.

Quan:

Per sorprendre a algú que ha tastat molts vins

Lloc:

Trobada informal amb amics, un pica-pica dempeus, per exemple.

Per acompanyar:

Cullereta d’ous estrellats de guatlla amb patates palla i xistorra

L’apunt musical

Un tast de Love of Lesbian tot esperant el nou disc, que es presentara el 12 de juliol al Poble espanyol

ContraEtiqueta

               Teniu un sopar aquest cap de setmana? Us tocava portar el vi? Avui us porto una iniciativa molt interesant.

          Viatjar sense moure’s del sofà, és una proposta suggerent però difícilment imaginable si el que volem és conèixer bé un territori. Una utopia que ara està una mica més a prop si el que volem és conèixer la producció vitivinícola de Catalunya. Una acció promocional de les DO Catalunya proposa endinsar-se al territori des de la taula o la cuina, sense comptar amb la visita al celler de sota de casa.

          Amb la iniciativa de ContraEtiqueta impulsada per les Enoteques Associades de Catalunya i les DO des d’abril i fins que acabi el mes de juny es desenvolupa una campanya amb l’objectiu de promoure el coneixement dels vins i caves de les dotze denominacions d’origen catalanes.

          Cal que els interessats turistes enològics virtuals comprin als establiments adherits a la iniciativa un vi de cadascuna les 12 DO catalanes, amb cada compra la botiga segellarà cadascuna de les caselles per denominació. Una vegada omplerta la butlleta i com que Gaudir dels vins i caves catalans té premi, es lliurarà un obsequi i entrarà al sorteig de caps de setmana enoturístics.

          És una bona iniciativa per promocionar els vins de Catalunya, especialment en un país sovint massa contaminat per la “riojitis”. La iniciativa permet a qui vulgui participar descobrir un ventall molt ampli de productes ja que la compra no es limita a unes bodegues adherides o a un tipus de vi concret sinó que permet al consumidor endinsa-se ens els productes de cada DO i triar el que millor s’adequa als seus gustos particulars. No cal, doncs comprar un negre priorat o un blanc Catalunya, sinó que podem experimentar amb els vins que ens agraden més per provar de trobar les diferències d’un vi creat a partir de raïm cultivat mirant al mar, o sobre terres de pissarra o a una alçada de més de 700 metres. Una campanya que porta a la màxima allò de que com més serem més riurem.

          Fer turisme des de casa és fàcil perquè hi ha força botigues associades i distribuïdes arreu del territori. Us deixo la llista actualitzada, Botigues associades Barcelona Vinos | La Fastuska | Vinalium | Celler Vallès | Vinus & Brindis | Wine Palace | Celler del Mar | Clap de Ceps | Petit Verdot | Antic Celler de Gràcia | Vinicia (Casa Badio) | Gesvínic (Lo Ponts) | Vins Noé | Celler d’Osona | Monclús Gotim | Monclús Gotim | Vilaviniteca | Vinacoteca | Celler del Cava | Celler del Cava Sabadell | Colmado Quílez | Lafuente Sant Cugat | Lafuente | Lafuente ferran | Lafuente Fontcuberta | Lafuente-Quílez Aragó | Inzolia | Inzolia – Sant Bernat | Espinaler Vilassar | Espinaler Badalona | Espinaler Estanc | Cristina Guillen | Celler Sant Antoni | Cal Feru | Cal Feru eno-temptacions | Caselles Viader | Taps Aribau | Taps c/Girona | Taps Muntaner | Taps Degusta Muntaner | La Vinoteca d’el Rebost | Pastisseria Serra | Vins i Licors Grau Gesvinic | Vinicia.

          Recomanem visitar l’apartat Botigues associades de la pàgina web de la iniciativa, que permet al visitant conèixer amb detall alguns dels establiments adherits a la campanya i localitzar llocs interessants quan sortim del nostre municipi.

          Al voltant d’aquests projecte les diferents DO proposen activitats paral·leles com tastos dels seus vins a les botigues especialitzades que participen a ContraEtiqueta com tastos per DO, edicions especials, trobades de presentació, etc. Una petita festa del vi fet a Catalunya que es pot gaudir des de molt a prop de casa.