Les Denominacions d’Origen dels vins aporten al consumidor expert informació sobre la qualitat, el rigor o, simplement, les restriccions per a la seva elaboració. Per al públic en general son principalment una garantia de publicitat i factor de reconeixement inmediat. Son doncs, grans marcs de publicitat per als productors, ja que no es el mateix per al públic minorista un gran caldo produït a la DOQ Priorat que fer el mateix vi fora de la DO. La sort o dissort de les DO es que son bàsicament exclusives, especialment aquelles que es cirscumscriuen a un territori.
Aquest es el cas de la DO Porto. Una DO que ha esdevingut per la seva importància i his- toria una de les mes reconegudes a nivell mundial. Aquest fet, que d’entrada valorem com a positiu, símbol d’una llarga tradició i d’uns vins de la màxima qualitat, també té la seva part negativa. Realment els Portos son uns grans vins, però quan identifiquem tot un país a una DO generem a l’hora un desmerescut segon pla per altres productes de gran qualitat, estiguin sota el paraigua d’un Consell Regulador o no.
La identificació dels vins de Porto amb Portugal provoca que el consumidor no expert ignori que el país és, només després d’Itàlia, el que té el catàleg més ric de varietats autòctones i que, per tant, produeix una gran diversitat.
El govern portuguès coneixedor d’aquesta oportunitat/limitació, i conscient de l’efecte atraient de tenir una DO tan reconeguda com Porto, inverteix una quantitat important de recursos en la promoció dels vins nacionals, sigui quin sigui el seu origen.
Els viatgers que visitin Lisboa trobaran una mostra d’això. Els components de Vins a 4 mans vam anar a conèixer la capital lusa i gaudir de les seves meravelles, i allà vam descobrir, de veritable casualitat, la Wine Tasting Room. Un indret estable al cor de Lisboa, a la Praça do Comèrcio, on es fa promoció activa de la gran varietat de regions i vins portuguesos.
La Wine Tasting Room de Lisboa, més informació a http://www.viniportugal.pt,consta d’un ampli espai estable on mitjançant tastos, un cada hora en punt, es fa una breu introducció a tot el ventall de regions portugueses, fent sobretot esment en la regió lisboeta i rodalies. La experiència permet una introducció als vins portuguesos mes enllà dels Porto o els vins de Madeira, i va acompanyada d’un l’assessorament personal i la venda al detall de qualsevol dels vins tastats de qualsevol de les DO portugueses. El que ens va cridar la atenció, en certa manera, va ser pensar en els paral·lelismes amb Catalunya. A Catalunya, com a Portugal, tenim un gran numero de DO, però la majoria d’elles, pel gran públic, viuen a l’ombra del Penedès, Priorat i Cava, com es reflexa en la revista Cupatges, número 49, on es fa una petita enquesta a 50 periodistes especialitzats d’arreu del món sobre el coneixement dels vins catalans i les nostres DO. En aquesta enquesta es reflexa aquesta realitat, on el triumvirat Penedès, Priorat i Cava son amb diferencia les mes conegudes, seguides de Montsant, Tarragona i Catalunya, restant les altres DO amb un coneixement molt per sota del 50%. Aquesta xifra, però, contrasta quan la pregunta es sobre la qualitat dels vins produïts a Catalunya, on Priorat i Montsant surten destacades, però totes les DO catalanes son aprovades i formen un bloc uniforme. Si a aquests data afegim el consum, valorant les ampolles consumides els darrers 6 mesos d’alguna DO catalana, trobem que les diferencies es tornen a eixamplar moltíssim entre els vins consumits de les DO Cava, Priorat i Penedès respecte a la resta. Les conclusions de l’estudi son prou clares, una imatge de conjunt dels vins catalans feble, on Priorat per qualitat i Cava per producció i relació qualitat/preu (vs champagne) son els grans referents dels vins catalans.
Però tornem a Portugal i a la Wine Tasting Room. Entre els vins tastats vàrem catar una bona tria de vins de les diferents regions portugueses, començant per un vinho verde, el Muralhas de Monçao, fet d’Albarinho i Treixadura, de la Sub-Regiao de Monçao e Melgaço, de la província do Minho, al nordest del país. Un vi groc verdós brillant, glicèric i poc alcohòlic (12,5%). Al contrari del que sembla indicar en nom de vinho verde, es un vi equilibrat i amb una agradable acidesa, ambrecord a poma acida, cítrics, flor de taronger, llima i molt floral. Suau al tacte amb la llengua, no es massa àcid a la llengua. Resulta poc intens, però es mostra refrescant i sense tenir un record llarg, l’acidesa perllonga el seu tast a la llengua. Un vi ideal per maridar amb mariscos i peixos grassos (com veieu a la foto, nosaltres ho vàrem fer amb unes boas sardinhas do Atlantico).
També de la regió do Minho vam tastar el Casa de Paços, Fernao Pires, 2010. Un vi de color palla amb reflexos verds, perfumat, amb record florals i tensos a espígol i hierbabuena, també cítrics com llimes i mangos. En boca es un vi llarg, d’entrada dolça, de fet té 13,5% graus, que després refresca la boca i dona pas a l’acidesa i els apunts cítrics. Maridatge amb closques, salmó i arrosos de peix.
Els negres els deixem pel proper post, i tanquem el nostre recorregut pels vins blancs portuguesos amb un vi sensacional. Sense dubte, un dels millors blancs que hem tastat darrerament. Tot i que també us hem de confessar que el fet de prendre’l al Chiado amb amb bon jazz en directe de fons i bona companyia també poden haver tingut quelcom a veure…
El Gouvyas 2007, si, un blanc del 2007!, es un dels grans exponents de capacitat d’evolució i innovació del vins portuguesos. S’elabora a la vall del Douro, nom que rep el Duero al creuar la frontera portuguesa per la regió de Trás-os-montes. Elaborat amb tres varietats autòctones portugueses, la Códega do Larinho, la Rabigato i la Viosinho, envelleixen 32 mesos en botes noves de roure francès. D’un color daurat paàl·lid amb reflexos verds, brillant. En nas en va recordar d’entrada l’Agaliu de la Coop. l’Olivera, pels seus records frescos a resina i una lleugera mineralitat, però integrats aporta notes de pinya i tocs torrats de la fusta. Un nas, com veieu, complex però equilibrat i ben integrat. En boca sorprèn la seva acidessa, tot i el pas per fusta que li atorga un pas per boca sec però molt ben integrat. Notes de fruita madura i un final fresc i lleugerament mineral. Si li hem de posar un però es que el vi no evoluciona gens en copa. Nosaltres el vàrem maridar amb formatges, embutits i encurtits típics portuguesos, creiem que es un vi gaudir a vi a copes, i asseguts a taula guisats de carn blanca.
L’apunt musical
Com fugim d’allò típic, no us posaré fado sinó que us presentaré Dazkarieh, una banda que combina elements de rock amb arrels portugueses i músiques del món. Formada al 1999 a Lisboa, es caracteritza per unir instruments de procedències molt diverses com la
flauta travessera, els tin whistles irlandesos o la gaita gallega. En ocasions les lletres aban-
donen el portuguès per una llengua imaginaria.
Vins a 4 mans 
Interessantíssim article. Felicitats. Comptant amb el vostre permís us enllacem des del blog de l’escola
http://escoladenologia-inspriorat.blogspot.com.es/p/articles.html
Salut: Gerard Codina
Oi tant Gerard,
moltíssimes gràcies!
Fem el mateix, us llegim i us seguim a partir d’ara.
Salut