Analitzar de manera racional la compra de vi és una cosa que no acostumo a fer. Què fa que escollim un vi i no un altre? Que tinguem una marca preferida de refresc o de cervesa i no de vi? O potser la tenim i no ens adonem?
L’altre dia sopàvem a casa amb un bon amic, i la sobretaula, tot i ser l’endemà feiner, es va allargar i allargar fins ben entrada la matinada. Esport, política, però sobretot parlàvem de l’elecció d’una ampolla de vi en un moment determinat. Ell, com a expert en estudi i pànels de mercat, d’entrada em va convèncer que la majoria del públic no es veu representada en el meu perfil, ni pel número de diners invertits en vi ni per la assiduïtat de compra. Tampoc dono el perfil en el que respecta a l’establiment o punt d’adquisició de vi.
Per limitada o convencional que pugui semblar, és el lineal del nostre supermercat el punt d’adquisició de vins usual pel gran públic. Això ja descarta la possibilitat de trobar determinats vins, per petita producció o incapacitat de garantir un subministrament constant, i fa que aquests lineals estigui copats per grans grups o marques potents.
Vol dir això que amb els vins fem com amb la nostra marca de refresc o de cervesa preferida? La resposta es no, la nostra elecció, més enllà de la compra del vi de taula (consum d’altra banda cada vegada més reduït), va lligada a moltes variables, tantes, que sembla gairebé impossible predir quin serà el vi triat per algú que s’apropa als lineals del súper, segur?
Com i perquè comprem un be donaria per més d’un post, i de fet, segur que amb l’Arnau en seguirem parlant, però en el que si varem estar d’acord es en que la avaluació de la nostra compra i la possibilitat de repetir-la dependrà gairebé a parts igual de la qualitat del vi, de les expectatives complertes i del lligam a una determinada emoció o moment. Resumint-ho molt, recordarem un vi i el tindrem en compte en un futur per, allò tan eteri difícil d’explicar, la capacitat d’associar-ho a un sentiment.
Som bevedors socials, el vi, tan mediterrani, tan social, connectarà amb nosaltres per la seva capacitat d’emocionar-nos; Escollim un vi pensant en el partenair; Escollim un cava pensant en que realci unes menges que amb passió em preparat; triat, gaudit; Escollim el vi pensant en l’ocasió, en que ens faci quedar be, en que expressi el nostre agraïment, en que sigui una tria personalitzada.
I que hi ha mes emotiu que el maridatge del vi amb un determinat dinar? Hi ha quelcom més sublim al paladar que encertar el vi amb el dinar, que no es trepitgin, que es compensin i s’equilibrin, gaudir per igual d’ambdós, i que l’un tregui el millor de l’altre?
En aquesta línea aquesta setmana, anant al Bonpreu a fer la compra setmanal, ens hem trobat a una agradable proposta de maridatge, cercant, entenc, aquesta associació a les emocions que ens desperta el vi, tot maridant diferents vins, caves i dolços amb formatges.
Feu clic per accedir a BP_cataleg.pdf
A casa varem seguir una de les propostes, aquí us la presentem:
Jardins blanc Castillo de Perelada & Montbrú Novell
Nota de tast:
Vista
(V) Daurat pàl·lid brillant, reflexos verdosos
(F) Blanc crema abellotat
Aromes:
(V) Entrada franca, fruita àcida al començament, poma i pera, amb apunts tropicals (pinya, préssec) a mesura que s’obre. Apunts de fons a flors blanques, i un toc final a pebrot verd característic de la Sauvignon Blanc.
(F) Suau record a llevats que acompanya la cremositat encara present de la llet de cabra, record a mantega.
Tast:
(V) Entrada fresca que en nas, correcta acidesa, record a poma verda, que s’expandeix per la boca amb un efecte refrescant, i aromes fruitals molt agradables. Llarg en boca, untuós., glicèric i greixós. Toc final salnitrós, que fa reconeixible el toc de tramuntana i mar dels vins empordanesos, gens desagradable, ben al contrari, aquest puntet amarg afina el conjunt.
(F) Cremositat a la boca, suau gust a llet de cabra amb aromes de mantega, xampinyons i fongs del procés de fermentació.
Maridatge:
Bon maridatge, la cremositat del formatge lliga amb el punt àcid jove del vi, s’equilibren, i conviden a fer un mos més amb cada glopada. Contrast harmònic entre la escalfor del formatge i el punt primaveral del vi. Amb dos son untuosos i greixosos però amb el punt d’acidesa just perquè no es facin pesats.
Els formatges curats amb el que el varem acompanyar, curat DO Maó, formatge d’ovella xurra de la Nava (Palencia), i formatge curat de vaca de Sanabria, no hi lligaven pas, la curació del formatge tapava completament el vi i descompensava completament el maridatge. Però si ens va agradar la combinació amb un formatge blau suau, Castello Blau Danablu, que amb un toc mes fort i salat també hi lligava molt be, tot i que el formatge sortia guanyant mes que no pas el vi d’aquesta unió, sense arribar a amagar-lo.
Quant:
(V) 3,95€ (Preu als establiments Bonpreu Esclat) Excelent relació qualitat/preu
(F) 17,95 €/Kg (Preu establiments Bonpreu Esclat)
Quan:
Ideal per aperitius, rissotos i receptes de pasta amb un acompanyament cremós.
Lloc:
Vi jove però seriós i elegant, ideal per obrir amb els entrants en un dinar amb la colla d’amics. Per beure mentre es fa temps per que arribi tothom.
Per acompanyar:
L’apunt musical:
Un ja comença a tenir una edat, i aquest himne del rock català dels 80 trobo que lliga molt bé amb aquest maridatge que us proposem, una balada “abellotada” que s’enganxa amb unes armoniques “àcides” que ens posen el contrapunt mentre la veu de Jofre Bardagí equilibra tot el conjunt… us deixo amb El vol de l’home ocell