Un tast del tast


           Que fa que un vi ens agradi? Com és que vins que, etiqueta en mà, haurien de ser similars acabin sent ben diferents?

          La resposta és evident, darrera la feina d’un viticultor i la seva passió hi ha un bon producte que és capaç de transmetre’ns coses. Més enllà del preu i de qualsevol input objectivable, és la capacitat del vi a la copa la que fa que el guardem en el nostre Olimp particular. Juntament amb les aromes, els gustos i colors, és la capacitat d’un vi de transmetre la passió el que ens fa triar entre una ampolla o una altra.

Tast amb maridatge a El Taller Restaurant Sabadell          Hi ha però detalls que poden espatllar fins i tot el millor caldo del món. Heu provat de tastar mai unes carxofes a la brasa amb qualsevol vi?

          Saber maridar plats i vins no és fàcil, de vegades un plat exquisit pot acabar amagat darrere un vi excel·lent. O a la inversa, malgrat els teus esforços per portar una gran ampolla a un sopar amb amics la seva pizza mallorquina fa que ningú recordi que has estat bevent.

          Aquesta combinació és encara més complexa quan un cuiner apassionat, creador de plats excel·lents et proposa un tast maridatge per a no iniciats.

         Com evitar que creacions sorprenents no amaguin el color, les olors o les aromes dels vins que vols presentar?

          El repte el vam assumir dimecres passat a una de les sales d’El Taller Restaurant de Sabadell, on el Jordi Moret, xef del restaurant, i les 4 mans d’aquest blog vam guiar una passejada introductòria pel món del vi i del seu maridatge.

Jordi Moret, xef de El Taller Restaurant         El tast va començar amb una introducció al tast de vins, fent molt èmfasi en l’objectiu de gaudir per sobre de formalismes i tecnicismes, i on el David Moreno ens va anat desglossant les diferents fases en que es divideix un tast amateur, que hi busquem a cada una, quins son els factors que ens permeten distingir un vi d’un altre, com mirar el vi, com olorar-ho, com gaudir-lo a la boca.

       Per començar el tast un Blanc de primavera Rovellats 2012, un vi blanc del Penedès elaborat amb Macabeu, Parellada i Chardonnay, que varem maridar amb unes Cloïsses a la crema de cinc herbes de l’hort. Una combinació que va agradar molt, els aromes frescos i elegants d’aquest blanc, amb fruita tropical i flors blanques acompanyava el puntet salat de les cloïsses i el record fresc mediterrani de les herbetes, amb un puntet amargant al final que netejava el paladar.Cloïsses a la crema de cinc herbes de l’hort

          El primer blanc va donar peu a una breu explicació sobre la vinificació dels blancs que ens va portar al vi que possiblement més va agradar i sorprendre de la vetllada. El Maurel Can Bonastre 2008, un chardonnay monovarietal del Penedès que fermenta en botes de roure 1 mes i es cria a les mateixes botes durant 6 mesos més, amb un color daurat, molt bona expressió varietal, i molt equilibrat, en acidesa i untuositat, amb tocs avainillats i notes torrades del pas per fusta, és un vi llarg i amb retronasals a fruits secs que el fan persistent. L’acompanyament d’aquest plat? Una Gamba vermella al vapor de chardonnay, chutnney de pinya i parmentier de garotes. Deliciós.Gamba vermella al vapor de chardonnay, chutnney de pinya i parmentier de garotes

        Vam continuar amb el rosat, el Siós Violes Velles 2012, tot explicant les diferents elaboracions dels rosats i la diferencia amb els claretes, varem tastar aquest rosat elaborat amb garnatxa tintorera i syrah. Un vi fresc i fruital que va trobar el seu complement ideal en el Carpaccio de vedella amb confitura de fruits vermells i làmines de parmesà.Carpaccio de vedella amb confitura de fruits vermells i làmines de parmesà.

          El pas als vins negres i la seva vinificació, el va obrir el Siós Les Creus, un Costers del Segre elaborat amb un cupatge d’ull de llebre i garnatxa, de color picota fosc amb capa mitja-alta i ribet marronós, amb un nas molt perfumat,  fruita negra, notes florals i uns torrats molt integrats amb records a vainilla, cacaus i notes minerals. En boca va perdre bona part del perfum, però vam estar d’acord en que era un vi equilibrat, amb uns tanins integrats, i una acidesa i amargor molt ben compensades.

          Al maridatge d’aquest plat volíem cercar els gustos de la terra ferma, trobar-hi el terroir i els punts complexos però sense estridències del vi, i aquí en Jordi ens va regalar amb una simfonia de colors i sabors amb el seu Terrari de mini verduretes, buquet de germinats, cruixent de aglà i vinagreta de mel. Una imatge val mes que mil paraules.Terrari de mini verduretes, buquet de germinats, cruixent de aglà i vinagreta de mel          Normalment als tastos no professionals es deixa els vins de major qualitat pel final, quan no ho fa un escumós o un vi dolç, en el nostre cas, el vi de tancament va estar a l’alçada. El Frontaura Reserva 2005, una Tinta de Toro fermentada 28 dies en inox, la malolactica també la fa en inox, i que reposa durant 15 mesos en botes de roure francès noves, ens permet gaudir d’un Toro modern, mes fàcilment bevible, però sense perdre l’essència d’aquest raïm de moda. Un vi que cal decantar, mínim 30 minuts abans, i que a la copa té color vermell encès amb ribet grana. El nas intens, amb fruita en compota, balsàmic, farigola i romaní, especiat, pebre negre molt, i uns torrats molt ben integrats al conjunt. En boca es mostra dens, envellutat i càlid, taní i balsàmic, amb fruita negra madura i records a regalèssia i clau, i arrodonit amb uns torrats complexos que li ofereixen caràcter i força.

          El maridatge final havia d’estar a l’alçada i ben triar fer-ho amb un dels plats estrella que podeu trobar a la carta de El Taller Restaurant, La pressa ibèrica al buit, amb patata rattê i salsa Perigord.La pressa ibèrica al buit, amb patata rattê i salsa Perigord

L’apunt musical

          Hi ha maridatges que sorprenen el paladar, i maridatges que sorprenen l’oïda, com sentir els Sabor de Gracia cantar “Que volen aquesta gent?”, canço amb lletra de Lluís Serrahima i música de Maria del Mar Bonet dedicada a l’asessinat d’Enrique Ruano, militant del Frente de Liberación popular, despres de ser detingut dos dies en una comisaria de Madrid, el 20 de gener de 1969, i que va produir un gran moviment estudiantil al Madrid i la Barcelona de l’época.

CUVÉE ESPECIAL: Un cava o un xampany?


CASTELL DE PERELLADA: CUVÉE ESPECIAL

Fa temps, quan vaig tastar aquest cava per primera vegada ja em va semblar especialment bó, però amb el pas dels anys m’he adonat que realment és excepcional.

Catalunya és un país de cava, encara que durant els últims anys la producció fora de Catalunya està en augment degut a l’ampliació de varietats permeses, és a Catalunya on es produeix el 95% del cava. Va neixer a Sant Sadurní d’Anoia on es va adaptar el mètode “Champanoise”, però amb l’excepció que només es podien utilitzar les varietats Xarel·lo, Macabeu i Parellada. En canvi per la producció del Xampany francés s’utilitzaven les varietats Chardonay, Pinot Noir i Menier. Encara que el mètode de producció és el mateix sempre han tingut més reconeixement a la seva qualitat els xampanys francesos. Si més no, a grans trets és cert que els xampanys superen la mitjana de qualitat dels caves, però el seu preu també ho fa, i segons la meva humil opinió la relació Qualitat-Preu d’un cava supera en molt la d’un xampany.

Un cava que no és “cava”

Durant les sobretaules, sempre m’agradava explicar la curiosa història d’un “cava que no era cava”. Eren aquells anys on fora de Catalunya, i gràcies a les paraules fora de lloc d’un cert polític (encara que amb raó), va haver-hi una campanya contra el Cava Català. Molts dels “Caves” de fora de Catalunya van passar a dir-se “Vinos Escumosos de Calidad”. Llavors vaig començar a fixar-me al símbol de la estrella del cava que tenen tots els caves al tap, i que certifica que pertanyen a la DO Cava.

Així, que un bon dia tastant un Raimat, vaig adonar-me que: No tenia estrella! i per tant no pertenyia a la DO Cava. Un amic enòleg va explicar-me que la gent de Raimat, cansats de les restriccion de la DO Cava en el que respecta al fet de només utilitzar les 3 típiques varietats, havien tirat pel dret i havien fet un vi espumos, és a dir un cava, amb les varietats Chardonay i Pinot Noir. La veritat és que el que em va sorprendre és que era molt especial, de bombolla fina, gran potència en nas (com entrar a una Boulangerie), afruitat i de final llarg, és a dir un bon xampany al preu d’un Cava (10€). Actualment, desconeixo si per l’efecte Raimat o per simple sentit comú, la DO Cava va ampliar les varietats que es poden utilitzar i com a conseqüència podem gaudir d’un CASTELL DE PERELADA, amb tot el que li pots demanar a un cava i a més els matiços del Chardonay.

Fitxa tècnica

Cava Brut Nature Cuvée Especial 2009

Castell Peralada Brut Nature Cuvée Especial s’elabora només en anyades excepcionals i a partir d’una acurada selecció de vins procedents de les millors varietats típiques del cava, en perfecte equilibri amb la Chardonnay. El resultat és un cava fora del que és habitual.

Denominació d’Origen: Cava.

Varietats: Xarel·lo (30%), Parellada (29%), Macabeu (26%), Chardonnay (15%).

Vi base: Elaborat a partir de raïm seleccionat. Vinificació del most flor sota fermentació controlada.
Criança: Mínim dotze mesos en ampolla, abans del desgorjament.

Graduació: 11,60% vol.
Acidesa total: 3,70 g/l (a.s.).
Sucres residuals: 1,20 g/l.

Tipus d’ampolla: Cava reserva, A.V., 75 cl.

Nota de tast: Color groc pàl·lid amb lleugeres tonalitats verdoses. Límpid i brillant. Abundant despreniment de fines bombolles, amb formació de corona. Aroma neta, afruitada i llarga en boca. Sec, suau, complexe i elegant en boca. Bon equilibri gustatiu.

Medalla de Plata Sélections Mondiales des Vins 2011 (Canada)
Medalla de Plata Mundus Vini 2009 (Alemanya)
Medalla de Plata Millors Vins d’Espanya a Rússia 2009 (Rússia)
Medalla de Plata Decanter World Wine Awards 2008 (Regne Unit)

Preu: 7-8 € (Com un Anna!!! i eh, no hi ha color)

Opinió

Hi ha molta gent a la que no li agrada el cava. El troben massa àcid, li molesten les bombolles… si sou d’aquests us he de dir: A MI TAMPOC i per això m’agrada aquest cava. És de bombolla quasi imperceptible, molt equilibrat i elegant, i a un preu que et permet gaudir d’ell força sovint. Per mi el meu cava preferit, si podeu, tasteu-lo i ja direu que us sembla.

Vinyet 2011


maridatges            Si us demano que penseu en un refresc i en un cotxer segur, a la majoria el primer que us haurà vingut al cap serà la Coca cola i en un Volvo. Aquest tipus d’associacions també funcionen en el mon del vi, ho provem? si us demano que identifiqueu cava amb la seva procedència la vostra primera resposta serà el Penedès, i concretament, l’Anoia, cert?

            Parlem del Penedès, però no dels seus caves, excel·lents… ja hi tornarem, sinó dels seus vins, concretament d’un vi blanc.

             Em tastat el Vinyet, un vi blanc jove de les Caves Martí Cerdà. D’un color daurat pàl·lid, brillant i untuós en boca, no pas en copa. Amb uns aromes florals i afruitats, es tracta d’un vi perfumat. Als aromes secundaris o de fermentació, aquells que notem al vi provinents del procés de fermentació, hi trobarem un lleuger olor de vainilla i record a mantega. Els llevats s’expressen a mesura que el vi agafa temperatura a la copa, cal anar en compte amb la temperatura de servei ja que aquest olor va guanyant pes amagant la resta d’aromes a mesura que s’escalfa.

            El Vinyet es un vi amb un equilibri ben aconseguit entre l’acidesa dels vins joves i la perfumada i intensa dolçor del muscat. La presencia del muscat es més palpable en nas que en boca, on el vi no es mostra gens greixós. De gust llarg en boca però fresc a la vegada.

             Així doncs el Vinyet seria una bona mostra d’allò que entenem per vins tranquils del Penedès.

             Parlar de la DO Penedès és fer-ho d’un referent vitivinícola d’importància mundial. No només per ser la més gran de Catalunya, sinó per ser el bressol del cava i oferir-nos una ampli ventall de bons vins tranquils. Aquesta DO compta també amb tres de les grans empreses del món del vi, qui no coneix Torres, Codorniu o Freixenet?. I tot i ser un enclavament vitícola “recent”, sobretot comparat amb aquells on els romans van desenvolupar la seva agricultura, Tarragona i les Terres del Ebre, el Penedès representa la Catalunya vitícola moderna, la que va renéixer al 1907 amb la recuperació de les vinyes després de la fil·loxera.

            La DO Penedès és la més gran de Catalunya, inclou les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, l’Alt Camp, l’Anoia, el Garraf i el Baix Llobregat, i es situa entre el massís de Garraf enfilant-se fins els primers graons de la serra de Litoral, a uns 800 metres d’altitud. No és només la més gran en extensió, sinó també en producció, així, al 2008 es van produir 1.461.079 hectolitres en les 24.247,88 ha totals, 19.309,76 ha de les quals van ser de varietats blanques (6982,22ha de Xarel·lo, 5322,66ha de Macabeu, 4586,81ha de Parellada) i 4.938,11 ha de varietats negres (1762,22ha de Merlot, 1157,00 d’Ull de llebre i 1171,51 de Cabernet Sauvignon) (si voleu més informació estadística http://bit.ly/HAGMGK ).

            Abans de l’esclat del fenomen del cava, tradicionalment s’hi produïen majoritàriament vins negres, sobretot de les varietats Monastrell, Garnatxa Negra comuna, Samsó, Ull de llebre, Malvasia, Subirat Parent i Moscatell d’Alexandria. A les qual s’hi han anat afegint les varietats importades: Chardonnay, Riesling, Chenin Blanc i Gewürztraminer, Cabernet Sauvignon, Merlot, Pinot Noir i Syrah; a més, es clar, de les varietats amb que es crea el vi base del cava i a que a dia d’avui han crescut en extensió de conreu i en qualitat de producció: Xarel·lo, Macabeu i Parellada.

            Ens trobem amb un model clar de producció de vins tranquils que barreja varietats autòctones mediterrànies i varietats foranies amb una tecnologia autòctona: l’estil Penedès, caracteritzat per una mitjana entre 2500 i 3000 ceps de plantació per hectàrea.

            Els vins blancs d‘aquesta DO són afruitats, frescos, àcids, lleugers i nets. Però si hi ha alguna cosa que caracteritza als blancs elaborats al Penedès és la modernitat. Exemple d’això serien els Vins dolços de Gel, elaborats amb Chardonnay, Gewürztraminer, Malvasia de Sitges, Muscat de Gra Petit, Moscatell d’Alexandria, Riesling, Sauvignon Blanc i Merlot. Vins dolços naturals, elaborats amb una concentració de 240 grams de sucre per litre, i aturant parcialment el most sense afegir l’alcohol ni endolcint-t’ho artificialment. Gramona n’és l’exponent a l’Alt Penedès d’aquell tipus de vins.

            El Vinyet, es un vi de les Caves Martí Cerdà. Caves situades a Santa Fe del Penedès, una de les poblacions més petites per extensió de la comarca, seria un bon exponent de les bodegues de la DO. Unes caves on es vincula la llarga tradició en el conreu de la vinya amb la modernitat, vocació, experiència, mètode i coneixement vinícoles. Un celler que ofereix una amplia selecció de caves, vins i vins d’agulla (http://www.martiserda.com/ms_cat.htm) .

Nota de tast:

Vista:

Daurat pàl·lid, brillant, untuós en boca no pas en copa

Aromes:

Florals i afruitats. Molt perfumat. Raïm acabat de collir. Aromes secundaris a vainilla i record a mantega.

Tast:

Vi amb un equilibri ben aconseguit entre l’acidesa dels vins joves i la perfumada i intensa dolçor del muscat. De gust llarg en boca però fresc a la vegada.

Maridatge:

Plats d’estiu, entrants a base de crudités. També peixos i mariscs però cal evitar els plats forts de sal.

Quan:

a l’estiu, amb sopars suaus

Lloc:

sopar en un pati a la fresca amb amics

Per acompanyar:

Amanida de tres enciams amb sorpresa de pa amb tomàquet, raïm i encenalls de formatge Cadí.

Lloms de bacallà dessalat amb arrebossat de crispetes

L’apunt musical:

Versió de l’original “Cuando vuelvas a mi lado” de 1934 de Maria Mèndez Grevez a carrec de Dinah Washington. Avui popularitzada de nou de la mà de Jamie Cullum.