Cata a 28 mans

 

    Es poden tastar vins de moltes maneres. Fires de vi on entre colze i colze aconsegueixes arribar al taulell on amb una mica de sort et serviran el beuratge en les condicions pertinents. Tastos guiats per experts que sovint saben més de vi que de guiar una tast. Sessions relaxades a casa a soles amb la teva ampolla intentant trobar tots els matisos al gust de la teva flamant compra.

       Particularment considero que la millor manera de tastar un vi és fer-ho en companyia, si pot ser amb un grup heterogeni  millor, on es pugui generar un ambient amb un nivell de confiança suficient com perquè tothom pugui dir-hi la seva. És en aquestes reunions que hem gaudit i aprés més de tast de vins.

     Aquest és l’ambient que buscàvem per provar de fer el nostre primer tast guiat. Un tast de vins a 28 mans.

     El que preteníem era escollir uns vins amb unes característiques determinades i fàcils d’identificar, i intentar d’aproximar-se a ells amb ganes de 
conèixer i aprendre’n a partir dels comentaris dels comensals. Intentar fer-ho amè i divertit, i sobretot, 
passar-ho bé.  Perquè creiem que conèixer els vins i tastar-los ha de ser sempre un divertimento.

    El tast va consistir en tastar una sèrie de vins amb l’ampolla coberta, i a partir 
d’aquí identificar a través de la copa si parlàvem de vins joves o amb 
criança, els seus trets més característics i com identificar-los . Veure que ens diu el color del ribet sobre el vi, per que plora el vi a la copa, que fa que ens olori a fruita o fusta o a herbes o ens donin unes sensacions o unes altres al tastar-lo.

   La tria dels vins ja va ser molt divertida, passar un dia d’estiu
plegats per l’Empordà, platja, dinar… i acabar al Grau, a Palafrugell, envoltat de milers i milers de referencies, tot intentant escollir-ne només 6 amb
un fil conductor que guies tota la cata. I es clar, sent els dos molt “garnatxerus” ja us podeu imaginar quina va ser la tria, no?  Quatre garnatxes diferenciades entre si, dues sorpreses per posar a prova els tastos a cegues i la agradable sorpresa que t’hagin preparat un assortit de montaditos creatius.

     Tots a punt, moltes ganes d’aprendre i descobrir un nou vi. Com a introducció en David ens va explicar en que consistia un tast, ens 
va fer un esbós del seu funcionament i de les tres fases en que es 
desenvolupa el procés de cata d’un vi. Els tastos acostumen a començar per la fase visual, l’observació del vi a la copa, on s’analitza el color, la tonalitat, la nitidesa, la transparència o opacitat, la brillantor, la fluïdesa o viscositat, l’efervescència. Per analitzar la tonalitat ens detindrem en les vores del vi a la copa, el menisc. Es a les vores on la intensitat del color disminueix i els matisos i la gradació del color són més fàcils de percebre. A partir de la tonalitat rebrem molta informació sobre el grau de maduresa del vi, el seu estat actual i la seva capacitat d’evolució.

     Una de les característiques que fan més atractiu un vi en un primer moment és el seu color. Aquest color l’atorguen una sèrie de matèries colorants, tanins, antocians, compostos fenòlics, polifenoloxidases, ferro, flavones, etc, substàncies pròpies del vi i procedents del raïm, que en contacte amb l’aire s’oxiden (com les pomes quan les tallem i les deixem a l’aire lliure). En els vins negres, com els que vàrem tastar,  la varietat de colors anirà des de colors porpra o violaci intens quan parlem de vins joves, fins a colors més clars, marronosos o teules, en vins més madurs, passant entre ambdós per totes les tonalitats imaginables dels vermells. De fet, els vins negres, al contrari que els blancs, acostumen a perdre intensitat colorant a mesura que envelleixen, creant una seqüencia similar a la següent: porpra – violat – robí – picota – granat – morat – teula – caoba – ambar.

     Mitjançant la fase visual també es pot apreciar la gradació alcohòlica del vi, observant el vidre de la copa després d’haver remogut el vi per impregnar-la. Això succeeix per que l’alcohol etílic es tensioactiu per la seva volatilitat, es a dir, es més volàtil que l’aigua i a la superfície i en la part superior de la copa mullada es crearà una capa molt prima de líquid més aquós, que tindrà una tensió superficial més forta. L’efecte de capil·laritat farà pujar el líquid per tota la copa i l’elevació de la tensió superficial formarà gotes que en caure constantment en direm que el vi plora, d’aquí que es diguin les llàgrimes del vi. Direm, doncs, que com més elevada sigui la concentració d’alcohol més llàgrimes hi haurà. La quantitat de llàgrimes també és veurà influenciada per un alt contingut en glicerina, o inclús  per la temperatura massa baixa de la copa.

    Per parlar dels aspectes visuals s’utilitzarem diversos adjectius. Per parlar de la limpidesa direm que un vi és brillant, transparent, lluminós, o al contrari, opalescent, apagat, pàl·lid. Si el color no es molt viu, direm que es un vi apagat, mate, passat, dubtós o feble.

    Després d’aquesta explicació vàrem obrir la primera parella d’ampolles, provant d’extreure la màxima informació possible dels vins només amb els ulls. A una copa, un DO Calatayud, Garnacha de fuego 2011, a l’altre un DO Montsant, Joan d’Anguera 2011. Dos garnatxes prou diferents per poder apreciar i jugar amb les seves diferencies.

     La Garnacha de fuego 2011, es un monovarietal de garnatxa jove amb només dos mesos de bota nova de roure francès. De color vermell cirera molt brillant i uniforme. Fruitós, notes d’aranyons i cireres, amb notes minerals, pissarra, i records a mentolats. Molt fresc en boca. Es va mostrar molt envolvent i fruital, equilibrat en tanins i àcids. Persistent i amb un retrogust agradable a regalèssia i pissarra.

     Per contra, el Joan d’Anguera 2011, es un coupage de Garnatxa (50%), Syrah (40%) i Cabernet Sauvignon (10%) sense fusta i amb una fermentació de 3 dies a temperatura controlada de 19/20 graus. De color robí intens, brillant i capa mitja. Discret en nas, en comparació amb la Garnacha de fuego, aquest no mostra l’explosivitat fruital de la garnatxa. Olor a maduixes silvestres i mores, amb notes làctiques, nata i caramel, i lleuger record a fruits secs i anisats. A la boca es suau, de tanins rodons i domats, i un pas en boca molt lleuger.

     L’avantatge de tastar un vi amb tanta gent es que et permet trobar realment vins especials i distingir, més enllà de les seva qualitat, o entre iguals. Si un dels vins tastats té una característica molt destacada que el defineix, o que el faci especial, aquest sobresortirà per sobre de la resta. I molt probablement en guardarem registre a la memòria. D’aquests dos primers vins va agradar molt la expressivitat de la Garnacha de fuego, i tot i els comentaris positius del Joan d’Anguera, sobretot la relació qualitat-preu, cap dels dos va tenir aquesta capacitat de destacar.

         La cata la varem acompanyar d’un selecció de montaditos made in El Figaró, també fets a 20 mans, una delícia a l’alçada d’un gran vetllada. Aquests van ser alguna de les delicatessen que varem tastar:

– Tebi de formatge brie amb figues d’estiu i pinyons

– Cachelo amb pop a feira i salsa de lleugera de mostassa

– Gambes amb camisa de salmó, sucedani de caviar i tapares gegants

– Dos cares de salmó i sobrasada de mallorca

– Sobrasada amb barretina d’ou de guatlla

– Pate d’escalivada amb piquillo, anxova i olives

– Piquillos amb arrebossat cruixent de pollastre farcit i cherry

Nota de tast:

 Garnacha de fuego 2011

  Vista:

  Vermell cirera brillant i uniforme

  Aromes:

  Fruital, aranyons i cireres madures, notes a pissarra, records mentolats. Fresc.

  Tast:

  Entrada a fruita explosiva en boca. Envolvent. Sabrós. Tanins equilibrats i acidesa controlada. Persistent. Retrogust a regalèssia i final mineral

  Quant:

  Entre 7 i 8€

  Maridatge:

  Qualsevol carn vermella al forn

  Quan:

  Qualsevol diumenge en una bona taula per acompanyar una bona vianda

  Lloc:

  De visita per la zona d’origen, Calatayud. Després d’una visita al Monasterio de Piedra

 Joan d’Anguera 2011

  Vista:

  Color robí intens i brillant, rivets lilosos. Capa mitja. Llagrimós

  Aromes:

  Discret, floral i afruitat. Fruita vermella, sobretot maduixes, mores i cireres. Amb notes ansiades i record lleugers a fruits secs.

  Tast:

  Fresc i lleuger en boca. Tanins suaus i rodons. Equilibrat i persistent. Llarg.

  Quant:

  Entre 5 i 6€

  Maridatge:

Carns blanques, embotits i formatges a base de llet crua, i fumats tipus Idiazabal.

  Quan:

Vi de diari, excel·lent relació qualitat-preu.

  Lloc:

Per solters, per fer-se un petit homenatge al final d’un llarg dia de feina

  L’apunt musical:

  Potser un tast consisteix una miqueta en això, una festa d’aniversari, amb amics, familiars, pallasos i música, comprimida en una ampolla, tot esperant que algú decideixi donar-li el tret de sortida fent saltar el tap com qui detona un canó de confeti…