Conec algú que està convençut que tots els camins que porten a Roma passen per Sant’Eustachio Il Cafe.
Si a aquesta llegenda personal li afegim aquella passió tan mediterrània d’estimar les pedres, amb les històries i vides humanes que hi ha darrera, ens trobarem fàcilment tancant els ulls, transportats per “les set aromes del cafè” (magnífic llibre d’Alfred Bosch) a Roma.
Però avui no us volia parlar de Roma, tot i que ja haureu descobert el petit cafè de Sant’Eustachio i la seva monachella són un dels meus racons preferits del mediterrani. Avui us volia parlar d’un vi i un raïm. Un raïm que té gairebé tants mites i admiradors com la ciutat dels Cèsars i els Papes, un raïm de pel·lícula, com es reflexa en aquestes enceses paraules d’en Miles, un dels personatges protagonistes de Sideways, “Entre copas”:
“És una uva difícil de cultivar… Tiene la piel delgada, és temperamental, madura temprano… No és una sobreviviente como la Cabernet, que puede crecer en cualquier lugar y prosperar incluso si es descuidado. No, el Pinot Noir necesita atención y cuidado… Solo puede crecer en lugares específicos del mundo. Y solo el viticultor más paciente puede hacerlo. Solo cuando alguien toma el tiempo de entender el potencial del Pinot, puede entonces conseguir su máxima expresión. Sus sabores, simplemente son los mas brillantes, emocionales y sutiles y antiguos del planeta… El Cabernet puede ser poderoso y envolvente también pero, comparado con el Pinot…”
Ja veieu doncs que el Pinot aixeca passions, i amb raó. Originària de la Borgonya, el Pinot Noir és un raïm delicat i de vinificació complicada, produeix un suc sense color que amb el contacte amb les pells negre blavoses ofereix vins de color vermell intens, amb reflexos violacis, que quan envelleix en tornen ocres i ataronjats. Però el que fa especial el Pinot són les seves fragàncies, en boca i en nas, amb uns tanins i una acidesa baixos, genera vins que permeten llarga duració i un bon envelliment. En nas ens aporta fruita vermella, negra i fruites de bosc, cireres, cassís, gerds, també violetes, liles, rosa, romaní, pebre, coco i té verd. En boca és mostra com un vi delicat, gens agressiu, amb els mateixos records a fruita vermella i negra, aromes florals molt marcats, violetes, roses, anís, canyella i regalèssia.
El Pinot del que parlem avui és DO Catalunya tot i que es produeix al Penedès, una de les regions de Catalunya i de la Península Ibèrica on millors resultats s’han sapigut treure d’aquest delicat raïm. Concretament parlarem del Pinot Noir Can Bonastre 2009.
Elaborat a Masquefa, al Can Bonastre Wine Resort, creix sobre un terreny franc-argilós, aquest 100% Pinot Noir fermenta 15 dies a temperatura controlada en inox, i després passa 15 dies més de maceració també en inox. La seva criança es realitza mitjançant maceració malolàctica i passa finalment 4 anys en bota de roure francès i americà.
El primer que crida la atenció d’aquest Pinot Noir és la seva elegant ampolla, guardonada amb els “Premis Mezquita Ciutat de Córdoba” com ampolla millor vestida 2007 pel prestigiós dissenyador Elio Berhonyer.
Amb 13’5% graus, és un vi de color grana amb reflexos vermells vius, molt net i brillant. El seu nas és complex, amb aromes florals a violeta, lliri i rosa, i un fons a fruita negra madura, pruna, picota, que s’integren amb els torrats de la fusta, donant unes agradables notes a cafè i vainilla, que a mesura que s’escalfa a la copa es tornen dominants. Personalment ho trobo genial, un vi d’aquells que encetes al començament de l’àpat i quan l’acabes, fins i tot amb la copa buida, sembla que estiguis a la barra del petit Sant’Eustachio. En boca és fresc i llaminer, omplint tota la boca de sensacions amb un taní finament integrat, té un pas elegant i agradable, amb un final llarg, amplificat per una fresca acidesa.
Una ampolla elegant per un vi versàtil i de maridatge agraït. Un vi que no restarà protagonisme als plats, ja sigui un pollastre al vi, un magret d’ànec, una tonyina fresca o els canelons de la iaia, però que sabrà distingir-se i atreure bons comentaris per la tria. Per tant, un bon vi per regalar, per un sopar especial amb la parella o per quedar be amb els sogres.
Nota de tast:
Vista:
Color grana amb reflexos vermells vius, molt net i brillant.
Aromes:
El seu nas és complex, amb aromes florals a violeta i lliri, un fons a fruita negra madura, pruna, que s’integren amb els torrats de la fusta, donant unes agradables notes a cafès, cacaus i vainilla, que a mesura que s’escalfa a la copa es tornen agradablement dominants.
Tast:
Fresc i llaminer, omple la boca de sensacions complexes, amb un taní finament integrat, té un pas elegant, sedós i agradable, amb un final llarg, amplificat per una fresca acidesa i un final suau a fusta fina.
Maridatge:
Peixos grassos, tipus tonyina i salmó, toleren bé la pinot, carns blanques i vermelles, formatges brie, camembert, o per una taula amb amplia varietat de formatges.
Quant:
12€
Quan:
Per regalar
Lloc:
Dinar amb amics als que us agrada tastar vins nous
Per acompanyar:
Pollastre al vi
L’apunt musical:
Avui, si em permeteu us recomanaré un llibre i una cançó, el llibre és un clàssic, les Passejades per Roma d’Stendhal, escrit entre 1828 i 1829, on un acompanya l’impresionable Sthendal en un passeig per la força i l’amor a la bellesa de la Roma d’aquell temps, encara tan vigents.
Mentre escrivia el post, amb la copa de vi a la mà, m’ha vingut al cap aquesta cançó. De vegades les cançons, com els vins, tenen la capacitat de fer-nos viatjar en el temps i en l’espai, donar-nos ales i acompanyar-nos més enllà del que ens atrevim a sommiar. Aquesta cançó sona al meu ipod cada vegada que s’apropa una marató, mai falla, tanco els ulls, apreto les dents i em deixo portar A Cavall del Vent (Lluís Llach), versió Manu Guix.
Vins a 4 mans 