Pinot Noir Can Bonastre 2009

       Conec algú que està convençut que tots els camins que porten a Roma passen per Sant’Eustachio Il Cafe.

         Si a aquesta llegenda personal li afegim aquella passió tan mediterrània d’estimar les pedres, amb les històries i vides humanes que hi ha darrera, ens trobarem fàcilment tancant els ulls, transportats per “les set aromes del cafè” (magnífic llibre d’Alfred Bosch) a Roma.

          Però avui no us volia parlar de Roma, tot i que ja haureu descobert el petit cafè de Sant’Eustachio i la seva monachella són un dels meus racons preferits del mediterrani. Avui us volia parlar d’un vi i un raïm. Un raïm que té gairebé tants mites i admiradors com la ciutat dels Cèsars i els Papes, un raïm de pel·lícula, com es reflexa en aquestes enceses paraules d’en Miles, un dels personatges protagonistes de Sideways, “Entre copas”:

“És una uva difícil de cultivar… Tiene la piel delgada, és temperamental, madura temprano… No és una sobreviviente como la Cabernet, que puede crecer en cualquier lugar y prosperar incluso si es descuidado. No, el Pinot Noir necesita atención y cuidado… Solo puede crecer en lugares específicos del mundo. Y solo el viticultor más paciente puede hacerlo. Solo cuando alguien toma el tiempo de entender el potencial del Pinot, puede entonces conseguir su máxima expresión. Sus sabores, simplemente son los mas brillantes, emocionales y sutiles y antiguos del planeta… El Cabernet puede ser poderoso y envolvente también pero, comparado con el Pinot…”

         Ja veieu doncs que el Pinot aixeca passions, i amb raó. Originària de la Borgonya, el Pinot Noir és un raïm delicat i de vinificació complicada, produeix un suc sense color que amb el contacte amb les pells negre blavoses ofereix vins de color vermell intens, amb reflexos violacis, que quan envelleix en tornen ocres i ataronjats. Però el que fa especial el Pinot són les seves fragàncies, en boca i en nas, amb uns tanins i una acidesa baixos, genera vins que permeten llarga duració i un bon envelliment. En nas ens aporta fruita vermella, negra i fruites de bosc, cireres, cassís, gerds, també violetes, liles, rosa, romaní, pebre, coco i té verd. En boca és mostra com un vi delicat, gens agressiu, amb els mateixos records a fruita vermella i negra, aromes florals molt marcats, violetes, roses, anís, canyella i regalèssia.

        El Pinot del que parlem avui és DO Catalunya tot i que es produeix al Penedès, una de les regions de Catalunya i de la Península Ibèrica on millors resultats s’han sapigut treure d’aquest delicat raïm. Concretament parlarem del Pinot Noir Can Bonastre 2009.

       Elaborat a Masquefa, al Can Bonastre Wine Resort, creix sobre un terreny franc-argilós, aquest 100% Pinot Noir fermenta 15 dies a temperatura controlada en inox, i després passa 15 dies més de maceració també en inox. La seva criança es realitza mitjançant maceració malolàctica i passa finalment 4 anys en bota de roure francès i americà.

     El primer que crida la atenció d’aquest Pinot Noir és la seva elegant ampolla, guardonada amb els “Premis Mezquita Ciutat de Córdoba” com ampolla millor vestida 2007 pel prestigiós dissenyador Elio Berhonyer.

          Amb 13’5% graus, és un vi de color grana amb reflexos vermells vius, molt net i brillant. El seu nas és complex, amb aromes florals a violeta, lliri i rosa, i un fons a fruita negra madura, pruna, picota, que s’integren amb els torrats de la fusta, donant unes agradables notes a cafè i vainilla, que a mesura que s’escalfa a la copa es tornen dominants. Personalment ho trobo genial, un vi d’aquells que encetes al començament de l’àpat i quan l’acabes, fins i tot amb la copa buida, sembla que estiguis a la barra del petit Sant’Eustachio. En boca és fresc i llaminer, omplint tota la boca de sensacions amb un taní finament integrat, té un pas elegant i agradable, amb un final llarg, amplificat per una fresca acidesa.

          Una ampolla elegant per un vi versàtil i de maridatge agraït. Un vi que no restarà protagonisme als plats, ja sigui un pollastre al vi, un magret d’ànec, una tonyina fresca o els canelons de la iaia, però que sabrà distingir-se i atreure bons comentaris per la tria. Per tant, un bon vi per regalar, per un sopar especial amb la parella o per quedar be amb els sogres.

 Nota de tast:

 Vista:

 Color grana amb reflexos vermells vius, molt net i brillant. 

 Aromes:

 El seu nas és complex, amb aromes florals a violeta i lliri, un fons a fruita negra madura, pruna, que s’integren amb els torrats de la fusta, donant unes agradables notes a cafès, cacaus i vainilla, que a mesura que s’escalfa a la copa es tornen agradablement dominants. 

 Tast:

 Fresc i llaminer, omple la boca de sensacions complexes, amb un taní finament integrat, té un pas elegant, sedós i agradable, amb un final llarg, amplificat per una fresca acidesa i un final suau a fusta fina.

 Maridatge:

 Peixos grassos, tipus tonyina i salmó, toleren bé la pinot, carns blanques i vermelles, formatges brie, camembert, o per una taula amb amplia varietat de formatges.

 Quant:

 12€

 Quan:

 Per regalar 

 Lloc:

Dinar amb amics als que us agrada tastar vins nous

 Per acompanyar:

 Pollastre al vi

 L’apunt musical:

 Avui, si em permeteu us recomanaré un llibre i una cançó, el llibre és un clàssic, les Passejades per Roma d’Stendhal, escrit entre 1828 i 1829, on un acompanya l’impresionable Sthendal en un passeig per la força i l’amor a la bellesa de la Roma d’aquell temps, encara tan vigents. 

 Mentre escrivia el post, amb la copa de vi a la mà, m’ha vingut al cap aquesta cançó. De vegades les cançons, com els vins, tenen la capacitat de fer-nos viatjar en el temps i en l’espai, donar-nos ales i acompanyar-nos més enllà del que ens atrevim a sommiar. Aquesta cançó sona al meu ipod cada vegada que s’apropa una marató, mai falla, tanco els ulls, apreto les dents i em deixo portar A Cavall del Vent (Lluís Llach), versió Manu Guix.

Una passejada per França

         Quan tens una passió no hi ha edat de jubilació que valgui, això li deu passar pel cap a la Teresa, la nostra Virgili pels mons del vi, que s’entesta en reunir una bona colla d’amics cada dos mesos màxim per compartir caldos i delectar-nos amb les seves viandes.

          Si a la capacitat de sorprendre i innovar de la Teresa, sumem la hospitalitat de la Societat Gastronòmica “Casa Nostra” de Sabadell i els seus socis, i hi acabem d’afegir 4 vins i un champagne francès, el resultat és un altre tast per guardar a la memòria.

        El tast, guiat per un jove enòleg francès, va començar amb un champagne, el Jacques Picard Brut Selection, sorgit de les 17 hectàrees de vinyes que l’elaborador que li dona nom té a Berru.

          La A.O.C. Champagne, creada al 1927, suposa el 3% de la vinya francesa i es divideix en 4 zones, la Montagne de Reims, un pla de poca altitud on domina la Pinot Noir; la Vallée de la Marne, amb més de 100km que arriben fins a Epernay, on la varietat dominant és la Pinot Meunier; la tercera zona la Côte des Blancs i la Côte de Sézann, perpendicular a la Montagne de Reims i on predomina la Chardonnay; i en darrer lloc, la Côte des Bar, al extrem sud de la AOC i on predomina la Pinot noir.

          Berru és troba a la Montagne de Reims, a 9 kilòmetres a l’est de Reims, i a les seves vinyes es planten les tres varietats tradicionals per elaborar aquest champagne, 60% Chardonnay, 35% Pinot Meunier, 5% Pinot Noir. Un champagne de color groc daurat i bombolla fina, amb aromes florals que evolucionen cap a fruita blanca, avinat amb records a torrats i mantega. Un champagne fresc, àcid i carnós, ideal per aperitius i acompanyar els primers plats.

        Obert el tast amb i sense deixar la Chardonnay, el següent vi blanc ens porta cap a Limoux, entre Tolosa de Languedoc i Carcassone, un indret amb un que microclima el fa ideal per al cultiu d’aquesta varietat. El Sieur d’Arques és un chardonnay amb un estil molt borgonyó, que a diferencia dels chardonnays mediterrànies que son vins més secs i carnosos, a França es mostren com blancs freds, balsàmics i molt aromàtics, gairebé com els nostres muscats mediterrànis però amb uns canvis radicalment oposats quan es treballa amb maceracions malolàctiques, el resultat son vins amb una molt bona expressió sense necessitat de pas per fusta.

        De Champagne a Limoux, i del Languedoc-Rousillon a Boudeax, per retrobar-nos amb un vell conegut d’aquest blog, La Rose Vimière, un bordeus tradicional, equilibrat i rodó que neix de les mans i la passió de Vincent Lagrave, ex jugador de rugby professional, per les seves vinyes de Merlot i Cabernet Sauvignon.

       Arribem als dos darrers vins, i pels comentaris expressats, els triomfadors de la nit. El primer, un syrah amb garnatxa madura de les Côtes de Rhône, d’atractiu color vermell robí brillant el seu veritable punt fort és el nas, tot fruita, explosiu, nítid, fresc, que evoca un còctel de fruites vermelles, cireres, maduixes, gerds, i subtil final floral amb tota l’expressivitat de la syrah, agradables notes de regalèssia i cacaus. Al paladar, no defrauda, amb un volum impressionant, es greixós i llaminer. Un vi llarg i amb una joventut ben domada tot i no passar per fusta en cap moment. Auténtic perfum a la copa!.

        I pel final, un altre salt, tornem a la vessant Atlàntica, al País Basc francès, a la Gascunya, per tractar un vi que ho diu tot amb el seu nom “Soyeux” (sedós). Del Domaine Haut Campagnau, produït per Dominique Andiran a Montréal du Gers, amb apel·lació d’origen Vin de Pays des Côtes de Gascogne, és un vi dolç de collita tardana, allò que a altre llocs diuen un vi de gel, que es recull en dues vegades, a mitjans d’octubre i a mitjans de novembre. 100% Gros Manseng (el que a les DO’s Arabaki, Bizkaioko i Getairako Txkolina-Txakolí coneixen com Izkiriota), amb un color daurat molt nítid, en nas té un característic i marcat toc a fonoll. Neteja el nas i recorda fruites exòtiques amb un puntet dolç al final. Un vi licorós, on l’equilibri sucre/fresc en boca està molt ben aconseguit, igual que en pas per boca els sabors a fruita madura i flors. No pesa a la llengua, és envolvent i llaminer. Amb alcohol molt moderat, només un 12’5%; és un vi ideal per maridatges més extrems, obrint amb uns aperitius amb foies o formatges blaus, acompanyant un àpat amb un punt especiat o oriental, o per acabar amb  unes postres amb fruita confitada, cremes, mel.

           La Teresa ens va preparar un pa de pessic amorrosit amb vodka i cobert amb una crema lleugera de préssec que hi lligava a les mil meravelles, però si a una tarta tatin li canviem les pomes per uns préssecs, ara que arribarà la temporada, pot estar ESPECTACULAR!!!!!

        El tast és va acabar amb alguns dels petits plaers a que la Teresa ens té tan ben acostumats . Aquesta vegada vam tastar el seu secret ibéric a la salsa de foie, la broxeta de fruites a l’Oporto, el mil fulls de foie i tófona i per postres un boníssim pa de pessic amorossit i una mousse de préssec.

  L’apunt musical:

          “Le Vent Nous Portera”, una de les cançons más emblemátiques i internacionals de grup francès Noir Désir. Llençada com a primer senzill del seu álbum “Des Visages des Figures” en 2001, la cançó aconsegueix el reconeixement de la crítica i del públic, fent-la lider a les principals llistes europees. La guitarra que sona a la cançó corre a càrrec de Manu Chao.

Una visita amb cuquet

      Quan es fa una visita a unes bodegues o a un productor de vi poden passar tres coses. La primera, que et trobis navegant en una ruta de tecnicismes inaccessibles per a un aficionat al vi, i a mig camí desconnectis i no aprenguis res. La segona, que et trobis sense voler-ho en una venda de productes de la casa, de fet, això passa sempre però es pot fer amb més o menys classe, i que al final de la visita tinguis la sensació d’haver estat davant d’una canal de teletienda. I finalment, pot passar que a la visita, a part de vendre’t, que bé que ho fan, i aprendre un munt de tecnicismes ,que no saps mai quan faràs servir, et serveix per fer créixer el cuquet del perquè i l’afició al vi.

     La visita a Can Bonastre, es troba en aquesta tercera categoria, una visita-venda feta per un expert que et permet aprendre com es fa el vi, i perquè, per exemple, es fan premsades horitzontals o es fan servir barriques de roure francès, americà o d’Hongria, però sobretot és un punt de partida, un incentiu per voler conèixer més.

Can Bonastre és un Wine Resort situat a una masia originària del segle XVI reformada per la família Vallès que n’és propietària des dels anys 80. S’hi es cultiven 13 varietats diferents de raïm en 50 hectàrees de les que es produeixen des de 1996 80.000 ampolles de set vins. Tot i que no tenen certificació de producció ecològica, si que tenen un tractament del producte responsable amb el medi ambient. La producció intenta no consumir recursos de xarxa, fan servir energia solar, aigües recollides de pluja i no fans servir productes químics per al control de les plagues a les vinyes. Són moltes les bodegues de Catalunya que tot i tenir una producció respectuosa amb el medi ambient no tenen la certificació ecològica. Algun dia plantejarem a aquest bloc les restriccions d’aquesta certificació.

     Tant si és es tracta de propaganda com si no, el fet és que les explicacions del sommelier indiquen un coneixement profund del sistema de control de plagues més enllà dels pesticides químics comuns. De fet una de les dades més curioses de la visita és conèixer la tècnica de confusió sexual que fam servir per evitar plagues. Si en voleu més detalls podeu visitar les bodegues i us ho explicaran d’una manera divertida i molt entenedora.

     El circuit de producció de Can Bonastre és integral i en el procés d’elaboració del vi es produeix a més a més productes per al seu spa, com l’oli essencial de llavors de raïm o productes antioxidants amb la pell dels raïm negre.

     La visita al celler comença amb una vista general de la masia des de l’esplanada que hi ha al costat de la botiga. El sommelier de la masia mostra el terreny de que disposen per als ceps i fa una breu explicació sobre la terra, sistemes de regadiu, producció, verema, insolació, temperatura i producció de la vinya. Insisteix en destacar que les hectàrees de vinya de que disposen donen més raïm del que es necessita per a la producció de les 80.000 ampolles anuals que es comercialitzen i que per tant es permeten seleccionar el raïm de més qualitat per vendre’n els excedents.

     Des del punt de vista del no iniciat costa una mica fer-se a la idea de la distribució dels terrenys en funció del tipus de raïm que han d’acollir però la visita és amena i permet les preguntes dels visitants fins arribar a conèixer que les vinyes més velles acullen les varietats de cabernet i merlot o que la pinot noir es a les zones més fredes. Però com és un cep de Chardonnay, un Cabernet Franc o d’ull de llebre? a l’entrada de la masia hi ha una filera amb cadascun dels 13 tipus de raïm que es cultiva a la masia per poder veure’ls de aprop.

     La visita continua a la sala de recepció i premsat del raïm, gràcies a la proximitat de les parcel·les de vinya al celler s’aconsegueix que el raïm arribi en les millors condicions. Un cop feta la verema és transporta en petits remolcs d’acer inoxidable fins al celler, on, després de la recepció del raïm, la despalilladora separa la rapa del gra mitjançant centrifugació per tal d’evitar que apareguin gustos vegetals al vi.

     A Can Bonastre es fan servir premses horitzontals evitar que el pes del propi raïm exerceixi pressió excessiva i permet un premsat homogeni dels grans i s’aconsegueix el control de l’extracció de l’àcid màlic que influeix decisivament en la qualitat del vi. Durant la visita a la sala d’elaboració el sommelier dona dades tècniques però alhora interessants, d’aquelles que dèiem que alimenten el cuc de voler conèixer més. S’explica per exemple que el most fermenta durant 2 o 3 setmanes, segons el vi, a una temperatura entre 17 i 20 graus, o bé que a l’entrada el raïm es refreda a una temperatura de 12º C amb la finalitat de retardar l’inici de la fermentació i poder extraure al màxim els aromes.

     Durant l’explicació el visitant podrà descobrir que es pot obtenir vi de sagnat, el que surt dels dipòsits d’alumini que envolten a l’encuriosit visitant, o vi de premsa que s’obté a partir de premsar les pells del vi. Conèixer com s’escullen els diferents mosts per elaborar vins joves o de criança o d’una qualitat o una altra sembla més una actuació de màgia que un procés tècnic però en aquest punt el guia de la visita s’encarrega de recordat la importància del laboratori i de la tasca de recerca per aconseguir un producte de qualitat apte per a ser comercialitzat.

     La vista continua per la sala on s’embotellen els caldos, el visitant pot participar en el sempre encès debat sobre si cal tapar les ampolles amb suro, rosca o silicona després de sentir els raonaments tècnics i de filosofia de producció del celler.

    Finalment s’arriba a la part més romàntica de la visita, la sala de botes. Un espai amb botes de 300 litres amb unes constants ambientals perfectament regulades perquè no es passi dels 17 graus de temperatura de conservació i 80-85% d’humitat relativa. Durant la seva estada en bóta, el vi descansa en posició horitzontal col·locat en gàbies mecàniques que permeten una manipulació dels pesats contenidors més senzilla i que no deixa de ser curiosa.

En aquesta sala el visitant aprèn que segons l’expressió aromàtica que es busqui, es vi es pot posar en botes de roure americà, roure centreeuropeu (d’Hongria en aquest cas) o roure francès del boscos, públics (!) de l’Allier. No oblideu de preguntat però quina és la fusta en que clàssicament envellien els vins del Penedès, curiositats i cuc que us portaran a buscar algun d’aquests vins envellits en aquestes botes “tradicionals” i que actualment busquen recuperar aquest sistema.

     La visita al celler acaba al cementiri d’ampolles, una habitació on s’hi guarden una mostra de cada anyada dels vins que comercialitzen i que vol ser la biblioteca viva de la història de Can Bonastre, qui sap si en aquest cementiri podreu trobar alguna ampolla del vi de Nara Criança 2007. Una ampolla de 50% Syrah, 40% Cabernet Sauvignon, 10% Merlot valorada amb 92 punts Guía Peñín 2011 i que actualment està esgotat.

    Fora del celler es dirigeix al grup a la Sala de bótes ubicada a l’antiga sala de criança de la bodega, datada del segle XIX on es tasten el Can Bonastre Criança 2006 (60% Cabernet Sauvignon, 40% Merlot) i el Can Bonastre Blanc 2008 (60% Xarel.lo, 40% Chardonnay). Un altre dels incentius per visitar aquestes bodegues, un tast amè obert a preguntes i a la participació dels visitants on es pot aprendre a tastar un vi però sobretot a saber perquè fa olor del què, o com s’aconsegueix aquest color o com detectar que un vi ha passat ja el seu temps de consum òptim. No és tracta de veure una copa de vi en un lloc singular sinó d’aprendre a veure el resultat a la copa de la feina d’un equip de persones que treballen dur per oferir un producte de qualitat a un mercat cada vegada més exigent.

     I com sempre, si voleu, podeu endur-vos a casa les ampolles que vulgueu. Nosaltres no vam poder resistir la temptació d’empaquetar un parell de Pinot Noir 2009 (100% Pinot) amb un aroma certament particular que ens encantarà compartir amb vosaltres en algun post….

   Pots seguir l’actualitat del Celler Can Bonastre al seu twitter @WineCanBonastre, a Facebook i a la seva pàgina web: www.canbonastre.com