L’altre dia vàrem obrir un Bordeus, així que ara tocava tornar a casa nostra. Però per no fer-ho de cop em decidit provar un vi ben diferent.
Ben diferent perquè, tot i ser un vi blanc de la D.O. Costers del Segre (http://cut.cat/gf), la seva elaboració es fa amb varietats no autòctones, aconseguint així un producte de caràcter marcadament diferent força al que estem acostumats a Catalunya.
Si els vins de cadascuna de les àrees vinícoles de món, i sobretot a Europa, tenen uns trets que els fan característics, a Catalunya, i per extensió a tots els territoris que van des de Pocha sau Sablon, al sud-oest de la bonica Camarga, fins al Cap de Palos, on es tanca el Mar Menor a Murcia, són un dels més ben definits.
Pel fet de compartir clima, geografia, orografia, història i cultura, els vins catalans tenen uns trets característics i definibles que els fan diferents als atlàntics Bordeus, Rioja; als del nord-oest de la Península Ibérica Ribera de Duero, Toro, Rueda; als septentrional de la Champagne i el Loire o als continentals provinents dels rius centreeuropeus Rin, Mosel·la i Danubi. Uns trets que fan els vins catalans diferents a qualsevol dels altres, i que com deia Horaci en una de les seves Odes sobre els vins mediterranis “Aprèn bé a dur la teva elevada condició, la meitat del món et deurà el nom”.
Una de les característiques principals d’aquests vins catalans, sobretot quan parlem dels seus vins blancs, són els raïm histórica, i quantitativament, més utilitzats a Catalunya. Així, quan pensem els raïm blancs de les nostres terres a tots ens vindran al cap el Macabeu, Viura, o Verdejo – sí, Verdejo, el nostre Macabeu és la tan de moda actualment Verdejo -, el Xarel.lo, o Cartoixà o Pansal o Pansa Blanca, i la Parellada, o Montonen o Montònega, com a varietats autòctones que donen al vins d’aquí les seves principals característiques, fruitositat, acidesa i graduació moderada, entre 10 i 12%, lleugeresa i joventut.
A part d’aquestes varietats, amb les que s’elabora el cava, a la llista de varietats autòctones n’em d’afegir la Garnatxa blanca, amb més cos i potencial que les anteriors, i que més graduació, entre 12 i 13%, és cultiva principalment a les zones nord i sud del país, i és destinen a la criança. La Garnatxa blanca també s’utilitza a quelcom molt típicament arrelat a les nostres contrades, l’elaboració de vins licorosos tradicionals com els vins rancis, les misteles i els vins dolços naturals.
A part d’aquestes varietats autòctones, a Catalunya també trobem altres varietats que s’han aclimatat perfectament al nostre terroir, com el Chardonnay. Varietat de raïm primerenca i que dona vins de bona graduació, 12%, aportant als nostres vins el seu característic bouquet i aroma.
També ens trobaríem entre aquestes varietats de perfecta aclimatació a les condicions de la nostra terra la familia dels Moscatells o Muscats, d’Alexandria, de gra petit, etc. Aquestes varietats, de graduació alcohòlica moderada, es destinen principalment a l’elaboració de vins semidolços.
Així que quan he dit que el vi que havíem tastat aquesta setmana era molt diferent, tot i ser de casa nostra, es per què el Cristiari 2011, de les Bodegas Vall de Baldomar (D.O. Costers del Segre http://cut.cat/ge) s’elabora amb els raïms Incrocio Manzoni, Müller-Thurgau i Pinot Blanc. Unes varietats de vi que no ens son gens familiars i que doten a aquest vi un caràcter molt especial, i ja us avanço, que a mi personalment, m’ha encantat.
Però tornem a aquests raïms. A part dels raïms tradicionals que ja em assenyalat, l’avanç de la ciencia ha fet apareixer una sèrie de híbrids o creuaments entre diferents raïms. Les possibilitats son infinites, així, una de les possibilitats de creuaments, per exemple, seria l’obtenció d’un raïm híbrid producte directe (HPD a partir del creaument entre un varietal de la vitis vinífera i una de les vitis americanes.
El Incrocio Manzoni, del Cristiari 2010, és un raïm de laboratori, el nom complet del qual es Incrocio Manzoni 6.0.13 B, originaria del nordest d’Italia, on entre l’any 1924 i 1930 el professor Luigi Manzini, a la Scuola Enologica di Conegliano, la va obtenir del creuament del 4 varietats de vitis vinifera. Existeixen dues classes d’Incrocio Manzoni, el negre, Incrocio Manzoni 2.15, que és fruit del creuament entre la varietat Prosecco i la Cabernet Sauvignon; i la blanca, Incrocio Manzoni 6.0.13, creuament entre Pinot Blanc i Riesling renà. L’Incrocio Manzoni blanc dona un vi agradable, molt afruitat, d’una alta acidesa i amb un lleuger toc vegetal. Es cultiva principalment a la provincia del Trento italià.
A Catalunya trobem molts pocs cellers que treballin aquest raïm, de fet, l’únic monovarietal de Incrocio Manzoni 6.0.13 és el Vinya el Rocallís elaborat al Celler Can Rafols dels Caus (http://cut.cat/gg) amb dos mesos de criança en barrica de roure francès i que, si l’oportunitat de tastar, comprovareu que es una autentica explosió de raïm al pal·ladar
El raïm Müller-Thurgau, o Rivaner, és un altre raïm de laboratori obtinguda pel professor Hermann Müller-Thurgau al 1882 del creuament de Riesling i la variedad Madeleine Royale, o Plant du Caporal, Plant Chamoux o Plant du Rhin. Aquest raïm és fruit d’un creuament, com molts d’altres, que cercaven com a resultat augmentar el volum de producció, però com a contraprestació el raïm resultant perdia facultats per fer vins de qualitat.
El darrer raïm que conforma aquest Costers del Segre és el Pinot blanc, una varietat de la familia de les pinot, que a la seva vegada té tres varietats, el Pinot blanc vrai, el Pinot blanc d’Alsace i el Pinot blanc précoce. El Pinot blanc es cultiva a França, sobretot a Alsacia, i també a Alemanya, Italia i Hongria, i produeix vins blanc amb cos. A França s’utilitza per fer vins tranquils i spumosos com el crémant d’Alsace. A Alemanya rep el nom de Weißer Burgunder o Weißburgunder.
El resultat d’aquest coupage, en diem coupatge quan un vi es fa amb diverses varietats de raïm, i monovarietal quan es fa apartir d’un únic raïm, és un vi elegant i difícil d’oblidar, si el tasteu segur que no l’oblidareu.
Bon cap de setmana!
Nota de tast:
Vista:
Daurat pàl·lid amb tocs verdosos. Net i brillant. Llàgrima àgil.
Aromes:
Aroma intens a flors blanques, flor de taronger, i pera verda i cítrics.
Record a fusta tova, pi, i regalèssia dolça, que quan s’escalfa es fa més pronunciat.
Aromes molt pronunciats des que es serveix a la copa, molt envolvent.
Tast:
Verd d’entrada, àcid però no astringent, amb un gust intens amb records a fruita tropical.
Llarg i persistent a mesura que s’escalfa es fa més vellutat i untuós amb un punt d’amargor.
Maridatge:
Peix i carns blanques combinada amb cítrics.
Quan:
Per sorprendre a algú que ha tastat molts vins
Lloc:
Trobada informal amb amics, un pica-pica dempeus, per exemple.
Per acompanyar:
Cullereta d’ous estrellats de guatlla amb patates palla i xistorra
L’apunt musical
Un tast de Love of Lesbian tot esperant el nou disc, que es presentara el 12 de juliol al Poble espanyol
Vins a 4 mans 