Aprofitant que tenim al nostre amic bioquímic a New Orleans, farem uns petits tastets de vins dels Estats Units. Tot i que potser abans de tastar res li hauriem de demanar que ens expliqui com es que els científics sempre fan els seus congressos anuals a les més ciutats boniques i exòtiques del planeta; i ja posats, ens aclareixi si existeix una relació espúria entre les destinacions triades i la recurrent dita de que el millor dels congressos científics mai passa a les sales de conferencies…
Bromes a part, amb el nostre corresponsal especial als Estats Units provarem de fer una petita incursió en els vins nord-americans.
Aquí teniu el seu primer tast:
Petite-Petit:
Raïm petite syrah-petite verdot. California. Vi brillant de capa alta, color cirera intens, amb totalitats ataronjades que denoten certa criança en roure, segurament americà (ja se sap que son molt seus).Gran intensitat en nas, predominen els fruits del bosc, sobretot aranyons(arandanos), encara que ben integrats amb els aromes terciaris, fumats i sobretot vainilla. En boca molt agradable, intens i perllongat, de tanins suaus. Un senyor vi, a prendre nota. El pròxim intentaré trobar un chardonay tipic de California. Preu en web: 18$
Com no només de vi viu l’home, avui per acabar la setmana us explicarem una llegenda. Una de les llegendes sobre l’origen del vi. Mitologia sobre el vi trobareu molta relacionada amb Baco i les seves festes, però personalment troba que la llegenda persa sobre l’origen del vi i la primera “vitis vinífera sylvestris” molt més suggerent…
Diu la llegenda que a l’antiga Persia, a la ciutat de Shyraz o Tiraziš, fa milers i milers d’anys, al rei Djemchid li agradava molt el raïm. Li agradava tant que sempre volia que a prop seu, fos on fos, fins i tot a la guerra, hi hagués una gerra plena de raïms. Els seus servents s’esforçaven molt per que a la cuina de palau sempre hi haguessin diferents tipus de raïm, de qualsevol racó del regne, i també d’altres regnes llunyans.Tot per que el seu rei pogués durant tot l’any gaudir de la seva fruita preferida.
La fruita, que arribava de totes les contrades del regne, es guardava en gerres de fang. Però una vegada un d’aquestes gerres es quedar oblidada en un racó del rebost. Varen passar setmanes fins que un servent la va trobar i quan la va obrir va trobar que la majoria de grans s’havia trencat i havia alliberat el most de manera que el fons de la gerra de fang s’havia omplert d’un líquid turbi ple de bombolles, amb una olor ben estranya que desprenia una picor desconeguda pels seus sentits.
Sorprès d’allò que veia que havia succeït amb el raïm, sospitant que seria quelcom dolent i nociu per la salut, va apartar la gerra de les altres, la va precintar i li va col·locar un cartell ben visible on es llegia: “Verí”.
Al palau reial, el rei Djemchid vivia amb un harem amb diverses esposes. Una d’elles estava molt trista, el seu rei l’evitava, i com més l’evitava més trista i malenconiosa es tornava, fins que el rei va decidir que la faria fora de l’harem. La princesa es va assabentar i va decidir que abans preferia suïcidar-se.
Però es clar, una cosa es dir-ho i l’altra fer-ho. Diuen que va pujar a la torre més alta de Palau, però no va trobar el valor per llençar-s’hi gràcies a un oportú conjur de vertigen i la por a restar eternament condemnada a restar desfigurada. També va provar amb dagues i espases, però no aconseguia reunir el valor suficient per fer-se mal a si mateixa. Fins un dia que la melangia i la tristesa es van fer insuportables i va sortir corrent cap a les cuines de palau per buscar un ganivet amb el que tallar-se. En la seva cerca desesperada va trobar una gerra tancada hermèticament. La gerra que el servent encarregat del rebost de la cuina havia apartat de la resta. Va vacil·lar, però veient el cartell de “verí” i l’estranya olor que feia la gerra en obrir-la, al final poc a poc, va beure una part d’aquell “verí”.
Els horribles dolors no van arribar mai, la mort dolça i indolora que s’havia imaginat no es va produir, tot el contrari, una estranya sensació la va abraçar tota ella amb una agradable joia que li va esvair totes les penes i tristeses del cap. La depressió i la migranya van desaparèixer, i feliç com un gínjol es va posar a córrer pel palau. Cantava. Ballava. Reia en veu alta. Tornava a ser una princesa feliç.
La bona nova de la prodigiosa cura de la noia va arribar aviat a orelles del rei, que intrigat la va fer cridar immediatament i la va interrogar. La princesa li va explicar tot plegat, començant per la seva melangia, li va explicar avergonyida la seva decisió de suïcidar-se per no ser desterrada, com no s’havia atrevit a fer-ho i com havia trobat la gerra a la cuina i els efectes d’aquell estrany “verí”.
Mig estranyat, mig encuriosit, el rei va decidir beure d’aquell màgic beuratge i, igual que a la princesa, va experimentar els mateixos efectes. La joia es va apoderar del rei i la princesa, van ballar, cantar, riure i fer l’amor tota la nit borratxos de felicitat i alegria.
Expliquen que des d’aquell mateix dia el rei va decretar que una part del raïm cultivat a Persépolis seria utilitzat per elaborar aquell màgic beuratge. Des d’aquell mateix moment, aquell suc fermetat de raïm va rebre el nom de “medicina reial” i va ser tingut en gran estima i amor pels perses.
El vi del que parlarem avui és d’aquells que si no ens diguessin d’on és només apropant-lo al nas ja tindríem moltes pistes.
Formiga de vellut és un DOQ Priorat amb una bona relació qualitat preu, però el que ens ha fet destacar-lo, la gràcia que li hem trobat al tastar-lo és que ens ha recorda els vins que bevíem al Priorat abans del boom actual, mitjans vuitantes. No estem valorant la qualitat, ni dels vins actuals ni dels que bevíem abans, simplement, reflectim que de vegades el vi té aquesta màgica qualitat de tenir vida pròpia fins i tot abans de que un vi existeixi.
El Celler Domini de Cartoixa és situa a El Molar, comarca del Priorat, i el nom ens recorda que les 11ha de vinyes del celler van ser en el passat possessió del convent d’Scala Dei. És un celler molt lligat al nom del seu enòleg, com molts altres cellers del Priorat. Creat per Miguel Pérez Cerrada, enòleg i professor universitari, Domini de Cartoixa esdevé un projecte familiar que arriba fins als nostres dies i compta amb l’ajut de Toni Coca.
Formiga de vellut és un vi, diguem-ho així, i disculpeu els puristes, de mercat; germà petit del Clos Galena i el Galena, vins més clàssics i amb més reconeixement per als crítics especialitzats del sector. Amb el Formiga es pretén defugir precisament aquest estereotip de vi de la DOQ Priorat, buscant un públic més jove o menys iniciat, el preu* és un indicador d’aquesta voluntat. Un altre element destacat és l’etiqueta, una imatge moderna i fresca que trenca amb la sobrietat i el monocromatisme habitual de la DO.
En aquest caldo sens dubte, el millor de tot és allò que s’amaga darrera del suro. Un vi mediterràniament fruital, alcoholicament exuberant, amb el segell típic del Priorat, alhora completament diferent al classicisme de la DO. El vi té criança de 8 mesos, suficient com per aconseguir donar més protagonisme a la fruita i deixar en un segon terme les aromes provinents del pas per fusta.
Elaborat amb un coupage de garnatxa (60%), carinyena (20%) i syrah (20%) que es ferementen per separat a 22 graus durant 7 dies, i una maceració de 20 dies més a 28 graus, després de la qual es separa la pasta del vi per premsat suau de les brises. La seva criança, ja barrejats els vins monovarietals, és de 8 mesos en botes ja utilitzades de roure francès i americà.
El resultat és un vi del Priorat, completament reconeixible, però diferent. Un vi potent, on s’amalgama l’explosió de fruita, fusta i licorella de tota la vida amb un nou gust, una imatge i un preu molt atractius.
Nota de tast:
Vista:
Vermell sang, opac, sense capa, ribet transparent i glicèric (de llàgrima lenta).
Aromes:
Explosió de fruita, picotes madures, confitura. Records balsàmics mediterranis. La fusta, els torrats i els terciaris queden apaivagats sota l’alcohol i la fruita vermella dolça.
La nota de cata del celler parla de cítrics, nosaltres no els hem sabut trobar.
Tast:
Cireres madures i fruites vermelles. Vi madur. Pesat, vellutat i alcohòlic però gens astringent, un punt picant que el fa fresc i amable en boca. De final amargant, curt en boca.
Quant:
Entre 12 i 13€
Maridatge:
Vi que no amaga el seu grau alcohòlic, 14’5 graus, maridatge ideal per dies freds amb carns i fruits de tardor. Carns a la brasa. El punt amargant neta la boca i fa que combini molt be amb carn amb salsa, de castanya, bolets, moniatos…
Quan:
Vi de tardor.
Lloc:
Després d’un dia caçant bolets, amb un fricandó.
Per acompanyar:
Arròs de tardor amb tall confitat i rabassoles
L’apunt musical:
Dies de tardor
*Possiblement podríem dedicar més d’un post, fins i tot un blog sencer, a parlar del preu de mercat del vi i, sobretot, del preu que en paguem en un restaurant. Prometo entrar-hi un altre dia.
Vins a 4 mans 