Si hi ha quelcom que m’agradi i m’admiri com el vi, això es el cinema. Aquesta capacitat de concentrar la felicitat en una hora i mitja, d’explicar histories universals, que viatgen mes allà de les fronteres, més enllà del món i la cultura dels seus creadors.
El cinema, com el vi, té aquesta capacitat de transportar-nos allà on el director del film vol. Fer-nos viatjar en el temps, a través de personatges i histories, d’imatges i paisatges, de diàlegs i silencis. El cinema ens abstreu, ens fa identificar-nos amb els actors, enamorar-nos de les actrius, enrabiar-nos amb el dolent, riure’ns de les nostres misèries, plorar amb els nostres secrets al descobert.
Com ho fa el vi, quan obrim una ampolla, i darrera d’aquell suro trobem la història d’un cep, d’una passió conservada en alcohol, quelcom més enllà de la vida i les inquietuds d’aquell vinater que en la seva ampolla ens transmet una manera de veure el mon, d’estimar la terra, de treure’n el millor, l’elixir concentrat d’un intangible, una cultura, una manera de veure i entendre el món.
Com ve diu la proposició que dóna lloc al blog, allò que s’amaga darrera dels suros, les històries que ens expliquen els vinaters a traves de la seva feina, del seu amor per la vinya i la terra, del seu savoir faire. Com el director quan fa una pel·lícula, i concentra tota una història en uns quants clichés, esperant que l’espectador crític reaccioni tal com ell quan li va venir al cap la idea per primer cop, i a traves dels escenaris, els diàlegs i els personatges s’identifiqui amb aquella història i la faci seva. El mateix que el vinater quan la seva historia arriba a la nostra taula, i ja a la copa només li resta esperar que el color, les aromes i els gustos que ens aporta el vi ens facin identificar-nos amb la terra que l’ha vist créixer i ens faci viatjar cada vegada que ens apropen el vidre als llavis i en fem una glopada.
Imagineu doncs l’admiració que em desperta quan un director en un minut és capaç d’explicar sensacions davant del vi que nosaltres desprès de gairebé 50 posts gairebé ni hem apuntat, la capacitat del vi de generar somriures
crear complicitats
i ser un punt de trobada
Desprès d’aquests exemples suposo que estareu esperant un vi de pel·lícula, el vi de la nostra pel·lícula, però això, com be explica la Meritxell Falgueras en el seu llibre “Els vins de la meva vida”, seria molt difícil ja que tots tindríem el nostre vi i la nostra pel·lícula preferida.
El vi que compartim avui és un petit clàssic, com ho és ja la pel·lícula ’”Entre copes”, ja que parlem de cinema. Un vi d’aquells que saps, només obrir l’ampolla, serà capaç d’atreure tots els teus sentits i explicar-te una historia, l’història de Alvaro Palacios i el Priorat modern.
El Camins del Priorat, 2011, és un gran vi per fer una primera incursió al Priorat, germà petit dels vins d’Alvaro Palacios al seu celler a Gratallops, on neixen l’Ermita, el Dofí i el Terrasses, vins que, com dirien en l’argot ciclista, consideraríem Hors Catégorie. Un vi amb tota la tipicitat del Priorat, mineral, intens, saborós…
Elaborat amb un coupage de carinyena, garnatxa, cabernet sauvignon i syrah, i 14 graus d’alcohol, a la copa té un color cirera intens, amb ribets violats i capa mitja. Però és en nas on millor s’expressa, fruits del bosc i fruita negra d’entrada, amb tocs a pebre i vainilla, que deixen pas a la llicorella i la fusta, amb detalls mentolats, de xocolates i toffes. En boca es manté aquesta intensitat, potent i saborós, és nota l’alcohol, però en equilibri amb uns tanins domats, presents però sense estridències. Un cert punt picant, mineral i afruitat. Llarg i amb un equilibrat final amb un punt a fruita negra confitada i a xocolata.
Nota de tast:
Vista:
Vermell cirera, amb ribet violaci, brillant, intensitat mitja-alta, llàgrima gruixuda.
Aromes:
Intens, especies d’entrada, pebre, que deixen pas als fruits del bosc i a fruita negra, i fruita en licor i llaminadures. Poc a poc sorgeixen les notes làctiques que deixen pas a la llicorella característica de la zona. Records mentolats, fusta jove, suaus toffes i cacaus. Molt ben integrats i complementaris.
Tast:
Entrada potent, amb una acidesa equilibrant, saborós i fresc alhora amb uns tanins marcats però ben integrats. Licorós, fruital, amb notes làctiques i tocs de fusta noble, sense estridències, lleugerament picant, mineral i axocolatat. Llarg i amb un equilibrat final amb un punt a fruita negra confitada i a xocolates.
Maridatge:
Carns vermelles, carns a la graella, formatges curats i embotits.
Quant:
14€
Quan:
Mentre es decideix a arribar la calor, aquest vi acompanyarà a les mil meravelles una graellada amb amics.
Lloc:
Sopar de parella, amb espelmes i tota la nit per davant.
Per acompanyar:
Us venen de gust unes carrilleres de porc al forn amb una reducció de Pedro Ximenez
L’apunt musical:
Avui no us deixo un apunt musical, avui us deixo un petit record cinèfil
Vins a 4 mans 