Maridar un vi, art o esnobisme? Jardins Blanc Castillo de Perelada & Novell Montbrú

Analitzar de manera racional la compra de vi és una cosa que no acostumo a fer. Què fa que escollim un vi i no un altre? Que tinguem una marca preferida de refresc o de cervesa i no de vi? O potser la tenim i no ens adonem?

L’altre dia sopàvem a casa amb un bon amic, i la sobretaula, tot i ser l’endemà feiner, es va allargar i allargar fins ben entrada la matinada. Esport, política, però sobretot parlàvem de l’elecció d’una ampolla de vi en un moment determinat. Ell, com a expert en estudi i pànels de mercat, d’entrada em va convèncer que la majoria del públic no es veu representada en el meu perfil, ni pel número de diners invertits en vi ni per la assiduïtat de compra. Tampoc dono el perfil en el que respecta a l’establiment o punt d’adquisició de vi.

Per limitada o convencional que pugui semblar, és el lineal del nostre supermercat el punt d’adquisició de vins usual  pel gran públic. Això ja descarta la possibilitat de trobar determinats vins, per petita producció o incapacitat de garantir un subministrament constant, i fa que aquests lineals estigui copats per grans grups o marques potents.

Vol dir això que amb els vins fem com amb la nostra marca de refresc o de cervesa preferida? La resposta es no, la nostra elecció, més enllà de la compra del vi de taula (consum d’altra banda cada vegada més reduït), va lligada a moltes variables, tantes, que sembla gairebé impossible predir quin serà el vi triat per algú que s’apropa als lineals del súper, segur?

Com i perquè comprem un be donaria per més d’un post, i de fet, segur que amb l’Arnau en seguirem parlant, però en el que si varem estar d’acord es en que la avaluació de la nostra compra i la possibilitat de repetir-la dependrà gairebé a parts igual de la qualitat del vi, de les expectatives complertes i del lligam a una determinada emoció o moment. Resumint-ho molt, recordarem un vi i el tindrem en compte en un futur per, allò tan eteri difícil d’explicar, la capacitat d’associar-ho a un sentiment.

Som bevedors socials, el vi, tan mediterrani, tan social, connectarà amb nosaltres per la seva capacitat d’emocionar-nos; Escollim un vi pensant en el partenair; Escollim un cava pensant en que realci unes menges que amb passió em preparat; triat, gaudit; Escollim el vi pensant en l’ocasió, en que ens faci quedar be, en que expressi el nostre agraïment, en que sigui una tria personalitzada.

I que hi ha mes emotiu que el maridatge del vi amb un determinat dinar? Hi ha quelcom més sublim al paladar que encertar el vi amb el dinar, que no es trepitgin, que es compensin i s’equilibrin, gaudir per igual d’ambdós, i que l’un tregui el millor de l’altre?

En aquesta línea aquesta setmana, anant al Bonpreu a fer la compra setmanal, ens hem trobat a una agradable proposta de maridatge, cercant, entenc, aquesta associació a les emocions que ens desperta el vi, tot maridant diferents vins, caves i dolços amb formatges.

Feu clic per accedir a BP_cataleg.pdf

A casa varem seguir una de les propostes, aquí us la presentem:

Jardins blanc Castillo de Perelada & Montbrú Novell

Nota de tast:

Vista

(V) Daurat pàl·lid brillant, reflexos verdosos

(F) Blanc crema abellotat

 Aromes:

(V) Entrada franca, fruita àcida al començament, poma i pera, amb apunts tropicals (pinya, préssec) a mesura que s’obre. Apunts de fons a flors blanques, i un toc final a pebrot verd característic de la Sauvignon Blanc.

(F) Suau record a llevats que acompanya la cremositat encara present de la llet de cabra, record a mantega.

 Tast:

(V) Entrada fresca que en nas, correcta acidesa, record a poma verda, que s’expandeix per la boca amb un efecte refrescant, i aromes fruitals molt agradables. Llarg en boca, untuós., glicèric i greixós. Toc final salnitrós, que fa reconeixible el toc de tramuntana i mar dels vins empordanesos, gens desagradable, ben al contrari, aquest puntet amarg afina el conjunt.

(F) Cremositat a la boca, suau gust a llet de cabra amb aromes de mantega, xampinyons i fongs del procés de fermentació.

 Maridatge:

Bon maridatge, la cremositat del formatge lliga amb el punt àcid jove del vi, s’equilibren, i conviden a fer un mos més amb cada glopada. Contrast harmònic entre la escalfor del formatge i el punt primaveral del vi. Amb dos son untuosos i greixosos però amb el punt d’acidesa just perquè no es facin pesats.

Els formatges curats amb el que el varem acompanyar, curat DO Maó, formatge d’ovella xurra de la Nava (Palencia), i formatge curat de vaca de Sanabria, no hi lligaven pas, la curació del formatge tapava completament el vi i descompensava completament el maridatge. Però si ens va agradar la combinació amb un formatge blau suau, Castello Blau Danablu, que amb un toc mes fort i salat també hi lligava molt be, tot i que el formatge sortia guanyant mes que no pas el vi d’aquesta unió, sense arribar a amagar-lo.

 Quant:

(V) 3,95€ (Preu als establiments Bonpreu Esclat) Excelent relació qualitat/preu

(F) 17,95 €/Kg (Preu establiments Bonpreu Esclat)

 Quan:

 Ideal per aperitius, rissotos i receptes de pasta amb un acompanyament cremós.

 Lloc:

 Vi jove però seriós i elegant, ideal per obrir amb els entrants en un dinar amb la colla d’amics. Per beure mentre es fa temps per que arribi tothom.

 Per acompanyar:

     El nostre sopar

 L’apunt musical:

Un ja comença a tenir una edat, i aquest himne del rock català dels 80 trobo que lliga molt bé amb aquest maridatge que us proposem, una balada “abellotada” que s’enganxa amb unes armoniques “àcides” que ens posen el contrapunt mentre la veu de Jofre Bardagí equilibra tot el conjunt… us deixo amb El vol de l’home ocell

El Sereno, un vi ranci del segle XXI

Sempre m’he preguntat que beu un vinater quan arriba a casa seva desprès de tot un dia a la vinya.

Quin vi acompanya a algú que treballa la vinya de sol a sol en aquests moments de desconnexió? Qui vi li ve de gust quan arriba a casa i té aquells 10 minuts per ell, just abans de seure a taula i sopar?

Beuen els seus vins? Tasten el que fan els seus competidors? Gaudeixen de la seva última creació, aquella de la que estan tan orgullosos desprès de moltes hores i preocupacions, fruit de la seva feina diària, i que ara poden gaudir sense més maldecap que veure el temps passar?

Necessiten beure altres vins, ni millors ni pitjors, diferents, vins que li aportin altres maneres de veure el mon, altres sensacions, altres sols, altres racons?

Tenen un vi preferit que els permet evadir-se? S’obliden de la feina quan arriben a casa i tenen un vi que els ajuda a no pensar-hi mes?

Digueu-me tafaner, però es una d’aquelles curiositats que sempre m’he preguntat quan he visitat un celler, i que mai m’he atrevit a preguntar. Fins la nostra darrera visita a *lavinyeta.

Desprès de fer la verema en família, veure la petita Llúcia menjar més raïm del que jo era capaç de ficar al cabàs, i gaudir com un més dels nens que pul·lulaven esbojarrats entre els tines i les premses; tot fent un petit mos a la fresca, em vaig apropar al Josep amb un parell d’ampolles de vi de la botigueta del celler per que endur-me a casa. En una mà el nou Llavors, amb una etiqueta ben especial que recorda l’11 de setembre de 2012, dia de manifestació multitudinària a Barcelona, dia en que a *lavinyeta començaven la verema…

A l’altre ma una ampolla de Sereno, que quan el Josep va veure, no va poder evitar un somriure, i la petita confessió que a mi sempre m’havia fet tanta gracia saber, aquell vi ranci és el vi que al Josep li agrada beure quan arriba a casa i no té ganes de pensar, només de gaudir d’un moment de calma, paladejar-lo, i no preocupar-se ,ni preguntar-se si li ve de gust un blanc, un negre o cap altre vi.

El Sereno, un vi ranci… i sabeu el que? Doncs que no se de que m’estranyo, estem a l’Empordà, al peu de l’Albera, amb la tramuntana omnipresent i el mar de fons, i si provo de tancar els ulls el que em ve de gust és un vi que contingui l’essència de tot aixó, on cada glopada m’aporti la escalfor del sol mediterrani, la frescor profunda de la tramuntana, el salnitre del mar, la dolçor de l’horta, el feréstec del sol, la robustesa de caràcter… i que millor que una vella i bella garnatxa vermella enranciada a sol i serena…

 Nota de tast:

 Vista:

 Ambar brillant amb reflexos daurats

 Aromes:

 Fusta noble, torrats fins, alcoholic sense embafar el nas, records fins a ametlles, fruita sobremadurada (figues) i a pastiserria (galetes cassolanes acabades de desenfornar)

 Tast:

 Entrada suau que sorpren pel contrast amb el nas, i sobretot, la vista. Molt equilibrat, va agafant pes poc a poc a la boca, l’acidesa es nota a la punta de la llengua i es va distribuint uniformement per la llengua.

 Record intens a fusta, fruits secs, torrats i especies.

 Maridatge:

 Per obrir la gana amb uns encenalls de formatge curat al romaní, unes torradetes de sobrassada o xulla de Ses Illes, o qualsevol altre embotit amb un extra de greix que compensi l’accidesa del enranciat. Pels postres, com a postre de music o amb un tortell de nata de pastisseria, i, es clar, per acompanyar els panellets i les castanyes de la castanyada!

 Quant:

 8-9€

 Quan:

 Per desconectar en arribar a casa, una copeta despres d’un dia llarg de feina. Com a aperitiu, per substituir el vermut i obrir la gana. 

 Lloc:

 Al sofa, amb una llum tenue, un mica de jazz de fons i el cap a ben lluny

 Per acompanyar:

 Farcellets de pasta filo i sobrassada

 L’apunt musical:

Profund però fresc, insinua però no ensenya, rotund però gens embafador, demana més… parlo del vi, però be podria fer-ho de El niño de la hipoteca y la historia del protagonista d’aquesta cançó

Un vi d’Oscars, Honoro vera, per celebrar el 21 de setmebre: Dia Internacional de la Garnatxa

Us podríem parlar de que aquesta varietat és una de les mes conreades arreu del món, tot i que de vegades queda en un segon pla darrera de varietats més cool. Podríem fer un al·legat a favor d’aquest varietat tan mediterrània, en trobareu un aquí  i parlar de la seva recuperació i retrobat prestigi gracies a l’aposta per la tradició de DO’s com Priorat, Montsant o l’Empordà,  però com be explicitem a les nostres bios, el David i un servidor som molt garnatxerus i tot el que us diguem segurament ja se’ns ha escapat en algun altre post.

Dos bevedors socials de vi com som els Vinsa4mans, sense cap més ínfula que compartir el plaer de destapar una ampolla i descobrir-hi la història des del penjoll al cep fins als aromes al cul de l’ampolla, defensem que no hi ha vins bons ni dolents sinó vins que t’agraden, i al David i a mi ens agrada la garnatxa, així que aquest dissabte és el nostre dia.

Les virtuts de la garnatxa són força conegudes. Produeix vins amb alta graduació alcohòlica; complementa perfectament amb altres varietats per fer cupatges (degut a la seva acidesa); té un preciós color granat profund (alta concentració d’antocians); no és una varietat amb molt taní, per això si no es treballa be produeix vins poc estructurats; permet fer rosats frescos i saborosos; té aromes a fruita vermella i fruites del bosc, records especiats (pebres, regalèssia i anisats), records a xocolates i tabac quan envelleix.

Al començament del post hem apuntat que la garnatxa ha estat durant molt temps en un segon pla. Actualment aquesta tendència s’està corregint i cada vegada la garnatxa va agafant més prestigi, tant a nivell nacional com a nivell internacional.

Un exemple d’aquesta internacionalització. Al sopar de Gala dels Oscars 2013, es va servir l’Honoro Vera de la D.O. Calatayud. Nosaltres el varem tastar ahir a copes, al Tanins de Sabadell, i que els garnatxerus no hauríeu de deixar de tastar. Un vi rodó, 100% garnatxa, molt franc i amb un record en boca equilibrat i molt agradable.

P.D: demà 21 de setembre diversos cellers i enoteques realitzen actes, visites, tastos per celebrar aquest. Entre aquest destaquem el que es farà demà al Priorat, us passem l’enllaç:

http://www.turismepriorat.org/ca/actualitat/agenda/dia-internacional-de-la-garnatxa

 

Honoro Vera 2012 

Nota de tast:

 Vista:

Vermell picota intens, capa mitja-alta, ribet entre grana i violaci que ens indica la joventut del vi. Net de color, brillant i amb llàgrima abundant.

 Aromes:

Molt bona intensitat a fruita vermella i fruits del bocs (mores silvestres, groselles, endrines); balsàmic amb un elegant punt mineral i records herbacis; apunts florals (violetes) i lleugers aromes làctics. Especiat, lloure, fulla de tabac i caramel de mores.

 Tast:

 Entrada molt fruital i franca (olora igual que sap), fresc, saborós, molt llaminer. Tanins dolços i ben integrats, amb un punt astringent i amargant gens desagradable, al contrari. Pas per boca molt amable i fàcil de beure. Final mitg-llarg, amb postgust a fruita, especies, torrats i balsàmics amb un toc equilibrat de dolçor/amargor final que invita a continuar bevent.

 Maridatge:

 Embotits, formatges curats, carns amb salsa, marida molt be amb salses balsàmiques, de bolets, caramel·litzades, escalivats i verdures a la barbacoa (pebrots i albergínies)

 Quant:

 6-7€ (sense dubte d’un d’aquells vins que val més del que costa)

 Quan:

 A copes, per un pica pica, pel sopar sencer, un vi que no us deixarà malament

 Lloc:

 S’acaba l’estiu, però encara be de gust fer una copeta de vi en una terrasseta després d’una jornada de feina

 Per acompanyar:

 Al Tanins, ens el varem servir amb una tapa de mandonguilles amb tomàquet. Un encert.

 L’apunt musical:

Els Oscars, Adele, James Bond i una copa de vi… qui pot demanar més?

Una vesprada d’estiu a *lavinyeta

          Al peu de l’Albera, amb el golf de Roses com a cinturó i el cap ple de tramuntana, així descriuríem aquestes vinyes que el Josep i la Marta (l’altre cara de *lavinyeta, els Vins de Pedra) han anat conreant, en molts casos del no res.

           40ha de vinya que a poc a poc, com els dinars de la iaia, han anat creixent sota les mans d’aquest parell d’enginyers agrònoms; això sí, sempre vigilats per la gent gran de la contrada i  per la omnipresent tramuntana.

          19 varietats de raïm, algunes gairebé en exclusiva, no per esnobisme, això es veu ben aviat sentint al Josep mentre ens passeja per les vinyes que envolten el celler, sinó per afany de recuperar allò que sempre hi havia hagut. Aquella voluntat de redreçar l’equilibri natural en aquestes terres de historia mil·lenària per sobre d’equilibris de rendibilitat econòmica.

        Tot en *lavinyeta té la seva història, i com totes les de la zona, la seva també comença per un Heus aquí. Com els seus vins joves, un blanc, un rosat i un negre, que son el començament del relat d’uns nois que amb un terreny de vinyes velles, amb més de 70 anys, van iniciar el seu periple quan encara estudiaven a Barcelona, i que al 2002 van començar a vinificar el raïm que produïen i que abans, com molta gent del camp, venien a la cooperativa de torn amb aquella agredolça sensació de que tant d’esforç i dedicació estaven molt mal pagats.

          Llavors, com el seu segon vi, de la mateixa manera fan el gir definitiu les grans histories, van adquirir les vinyes abandonades per on avui passegem. Vinyes que van recuperar, i fins i tot, contra tot pronòstic dels veïns del poble, van plantar vinya on mai no n’hi havia hagut, i se’n van sortir. I llavors, entre totes aquelles vinyes, s’hi van fer un celler, i van continuar amb la seva historia fins arribar a un Punt i apart.

            Un punt i apart en el camí que no dóna la història per acabada, però ens avisa que el Josep i la Marta tenen molt clar on és el límit del seu celler, fins on volen i on poden arribar.

        Aquest post sembla un conte però és la història d’un celler que, de la mateixa manera que elabora vins de gran qualitat, organitza visites a les vinyes amb tota cura pels detalls.

         Si us inicieu en el món del tast de vins i en el de la visita als cellers les diferents visites que organitza *lavinyeta no podria ser una millor entrada. Viticultors que cuiden al detall i fan un seguiment personalitzat de tot el que fan, el cultiu de la vinya, la recollida del raïm la vinificació, la recuperació de l’olivar fosc, la cria de gallines, etc.

           Per si tot això no fos poc poder visitar les vinyes de la mà de algú que en el moment d’obrir un tast es dirigeix als assistents i els hi diu “quan tastem una copa de vi no hem de dir tonteries com si un vi fa olor a poma verda de l’Empordà recollida a mitjans de juny, sinó que fa olor i ens porta records que ja tenim gravats a la nostra memòria” és preludi de algú que ens deixarà tastar els seus vins d’una manera honesta i relaxada.

      *lavinyeta és un celler d’agricultura sostinguda, avui només tres cellers a tot Catalunya poden dir que comercialitzen els seus productes sota aquest distintiu i arrel de la visita es pot veure perquè ho poden fer. Perquè estimen el que fan i ho gestionen directament ells, d’aquesta manera poden controlar tot el procés fins al producte final i oferir al consumidor només allò que consideren prou bo.

         Al celler hi podem trobar 19 petites tines d’inox on cada varietat fermenta per separat i això els permet seleccionar els millor i variar els cupatges per aconseguir el millor resultat, i que fa que els seus vins siguin reconeixibles però sense perdre la seva anima i originalitat.

             Es tracta d’un celler jove (de 2002) que ha crescut ràpidament però dirigit per una parella que sembla tenir molt clar fins on poden créixer i a costa de què. Ara per ara les darreres actuacions (els Microvins) semblen indicar que pretenen créixer en qualitat i no en quantitat d’ampolles i no és una mala senya que darrerament s’hagin dedicat a la recuperació de vinyes velles, molt menys rendibles en número de litres però que permeten l’elaboració de vins més complexos i de major qualitat.

 Nota de tast:

 Vista:

 Granat intens, record a sang. Rivet encès. Capa alta i llàgrima gruixuda.

 Aromes:

Primer olor refrescant a especies mediterrànies, desprès venen els fumats de la criança, molt ben integrats i suggerents. Record final llaminer, a prunes i fruita vermella ben madura, a punt de caure de l’arbre.

Alcohol elevat, 14,5%, que no embafa el nas, al contrari, s’amalgama molt be amb els especiats, fumats i fruita final.

Nas rodó, sense estridències però ple de matisos. Cada vegada que la copa va al nas apareix un aroma diferent. Punt final típic de la tramuntana empordanesa a salnitre.

 Tast:

Golós, tot i la criança és un vi llaminer. Vi franc, el nas obre la porta al paladar però invertint l’ordre, el primer que ve a la boca es la fruita que deixa pas als balsàmics i als aromes de criança. Àcid, integra be els tanins i la llarga criança i no el fa gens astringent. No es gens pesat, i la fusta esta molt ben integrada.

Llarg en boca, s’enganxa al paladar i a les genives i deixa una agradable sensació d’escalfor refrescant dels balsàmics.

 Maridatge:

Carns vermelles, formatges semis i curats, peixos greixos, carns i peixos a la graella

Premis:

Vi oficial del Centenari de la Costa Brava

Premi Arrels del vi 2009

Quant:

11-12€

 Quan:

En qualsevol moment, perdoneu el sacrilegi, però fins i tot al càmping amb gots de plàstic i una bona barbacoa no us deixarà indiferents. Per amants dels vins complexos.

 Lloc:

A sol i serena, un vi que us donarà que parlar, un vi que us farà parlar, un vi per compartir amb uns quants amics als que us agradi el bon vi.

 Per acompanyar:

Una bona torrada de pernil, pa amb tomata i oli D.O.Empordà varietat argudell (el salat li treu el punt acid que la criança ha domat i alhora neteja la boca i suporta i neteja a la perfecció el greix del pernil)

 L’apunt musical:

No se a vosaltres però a mi aquesta cançó en convida a beure una copa de vi i gaudir-la a sol i serena, parlant de records líquids adormits, i que se’ns faci de nit amb el calor del sol de finals d’estiu a la pell…

Naltres, el primer negre D.O. Costers del Segre de L’Olivera Cooperativa

Això de comentar vins a quatre mans té la seva gràcia, tastes un vi i automàticament penses en que li semblarà al teu company. Després, si t’agrada a tu, corre a dir-li al David perquè no se t’oblidi i ho tingui present per al següent sopar. El millor és, però, quan en tastar-lo tens la possibilitat d’endur-te’l sota el braç i poder-lo compartir-lo.

Als vins a 4 mans ens agrada regalar vi. No és un simple regal material, regalar vi és regalar un detall, és recordar-te d’algú més que no pas que sigui un obsequi essencialment car, maco o útil.

I algú se li acut millor detall que una ampolla de vi que t’obre tantes bones estones? Què hi ha millor que un vi que t’ha fet pensar en una persona en concret, malgrat la situació inversemblant? Proveu-ho, no falla mai, el vostre regal no restarà a l’oblit, i sigueu valents, atreviu-vos a descobrir.

L’altre dia en David es va recordar de mi i va aparèixer a dinar amb una ampolla de la Cooperativa l’Olivera (ja us hem parlat un parell de vegades de caldos d’aquesta cooperativa), és així, en som fans. Per nosaltres els seus blancs són una referència, i a més són un regal original que no cal ni embolicar, l’ampolla blava de l’Agaliu o la de l’Eixaders no necessiten més filigrana per lluir.

El cas és que tot i tenir el rebost ple d’ampolles per obrir no em vaig poder esperar i al dia següent vam obrir el Naltres. En David ja em va avisar que no era un vi per veure sol, necessita acompanyament, és rotund i contundent, i permet, necessita, acompanyar grans àpats.

Trobareu aquí el maridatge amb una moussakas, recepta tradicional que vam portar d’un viatge a Atenes i que em fa pensar en David. El dia que li vaig fer aquesta especialitat de la casa suava per la contundència del plat, però se’n va menjar dos!. La moussakas és un plat com el Naltres, requereix de foc lent i hores de cocció per arribar a l’explosió de gustos amb que es va degustant cada glop de vi.

Naltres és el primer Costers del Segre negre de la Cooperativa l’Olivera, i no caldria que portés segell, només sentir el buit del suro et transporta a la terra ferma. És un vi ferm, l’alcohòlic el notes ja en la primera bafarada, i amb una explosió de fruita de bosc madura, potser gerd o mora, i un retronasal especiat i dolç. En boca és persistent i profund, la fruita té aquí records compotats i el fa pesar a la boca, amb un contrapunt àcid que el fa agradable tot i la seva rotunditat.

Les varietats típiques de la zona de la vall del riu Corb són l’essència d’aquesta complexitat, 80 per cent de Cabernet i la resta una alquímia entre garnatxa negre, trepat i touringa nacional. La verema és tota manual i la fermentació es fa en dipòsits entre 25 i 28 graus amb els grans sencers en dipòsits d’innox per separat cada varietat, menys la garnatxa negra que envelleixen 8 mesos en botes de roure. Un cop realitzat el cupatge envelleix 9 mesos en ampolla. És un vi molt elaborat i que a la copa és capaç de fer notar la complexitat de la seva creació i que és gaudeix a poc a poc. Un vi que s’entén ara, en aquest precís instant, amb tot el bagatge i els 20 anys de vinificació i coneixement de les terra que amb tanta passió i saber treballen la gent de l’Olivera.

Aquest any se n’ha fet només 3.000 ampolles, de les que vins a 4 mans som dels afortunats i l’hem pogut tastar un parell. Però no patiu, amb el pas del temps l’Olivera en vol augmentar la producció.

Nota de tast:

 Vista:

 Vermell granatós amb tocs violacis, intensitat mitja

 Aromes:

Fruita vermella madura, gerd dolç i mora. Aromes secundàries a especies dolces, record a canyella. Nosaltres no hi hem sabut trobar el pebrot escalivat que s’anuncia a la contraetiqueta, tot i que si hi trobem un punt de verd acabat de tallar que lliga molt bé amb les especies dolces i les atenua i conjuga alhora.

 Tast:

En boca es torna mantega, és la primera sensació de tast, i just després s’hi troba un astringent que eixuga la boca i que es transforma en dolç al final lligant-lo amb la fruita que trobàvem en nas. Marcada acidesa que corregeix bé el punt alcohòlic i el taní, del que és pot esperar un vi que guanyi amb el temps en ampolla.

 Maridatge:

Ja us hem dit que el Naltres és un vi molt de la terra ferma, aixi que com a maridatge us proposem un àpat a La Cava de Tàrrega, el restaurant d’Albert Marimon, escollit millor cuiner català al Forum Gastronomic de Girona 2013. Un restaurant d’autor, ple de tastets i platets de temporada, amb productes de Km 0, i on, evidentment, podreu tastar molts dels vins de la Cooperativa de Vallbona de les Monges.

 Quant:

 9,60€

 Quan:

Per dinars familiars amb un espatlla de xai al forn i una llarga sobretaula

 Lloc:

A la taula de la mama, amb les ales de la taula del menjador ben obertes i tota la familia al voltant

 Per acompanyar:

La moussakas especialitat Ca’l Carlos

 L’apunt musical:

 El Brindis de la Traviata… d’aquell retalls pels que molts hem començat a posar atenció en l’opera, un tastet que et fa entrar ganes de continuar i veure una sencera… parlem d’òpera però be que ho podríem fer d’una ampolla de Naltres…

2on tast amb maridatge @vinsa4mans i El Taller Restaurant

          És un tòpic tant antic com cert, els detalls marquen la diferència. És així. En aquest bloc heu trobat notes de tast de les que hem destacat una etiqueta, el color d’una ampolla o el tracte rebut en un restaurant…

          El segon tast dels quatre mans a El Taller Restaurant de Sabadell ha estat sobretot això un tast de detalls.

       Tast de la col·lecció de monovarietals blancs del Celler Maetierra Spanish White Guerrilla, que es distingeix pel detall de les seves etiquetes i per la tria de les varietats de raïm blanc més representatives internacionalment. Tast amb una altra mostra de l’alta cuina que és capaç de crear el xef del restaurant (podeu seguir-lo a twitter a @moret_jordi), tenint el detall d’imaginar un plat i unes postres per a cada proposta de vi. I el detall d’una selecció musical pensada per a cada maridatge.

          El segon tast organitzat per El Taller Restaurant Sabadell amb la col·laboració de Vins a 4 mans ha estat també una iniciació, i és que per nosaltres el vi és quelcom que s’aprecia no només a la boca sinó que se sent fent servir el nas i els ulls.           Distingir els reflexos verdosos d’un Verdejo dels daurats palla del Sauvignon, trobar el record a petroli del Riesling i comparar-lo amb les lies de l’Albariño, trobar els records de mango i els de pera… són detalls tant senzills però tant importants que sense aquests aquell vi no existiria.

          La sorpresa per als assistents al tast ha estat que aquesta complexitat farcida de detalls s’ha traslladat als plats.

         El tast va començar amb el Verdejo de la col·lecció i els Celtas Cortos que ens transporten a les terres de Rueda (Valladolid) mentre la nostra presentació es confon amb un espectacle de show cooking que a traves del primer maridatge suggerit pel xef, un Gazpatxo de mango amb caviar de fruita amb cruixent de pinya, que ens reconstrueix el plat davant dels ulls, perquè identifiquem el que ens portem a la boca, igual que fem amb el vi quan el tastem.

Gazpatxo de mango amb caviar de fruita amb cruixent de pinya

            Un altre detall que ens va acompanyar tot el sopar el varem començar a gaudir ja amb el primer plat a taula, cada proposta s’acompanya d’un tastet dolç per trencar aquella creença de que els vins blancs no aguanten tot un àpat sencer.

Palote de pinya amb crema catalana cremada

             El segon vi, acompanyat amb el mar de fons dels Luar na Lubre ens envolta de llegendes, monjos que porten raïms de llunyanes contrades, romans espantats davant de rius que els roben la memòria i mars que engoleixen sols rogents, i que ens transporten a les Rias Baixes amb un Albariño que acompanyat del Mojito de cloïsses amb aire de parmesà i del Romeo i Julieta de codonyar i tetilla, el plat estrella del sopar. Una delícia on tots varem coincidir immediatament, en qualificar el maridatge d’una sublim simbiosis.

Mojito de cloïsses amb aire de parmesà i del Romeo i Julieta de codonyar i tetilla

            De la mà de Carla Bruni, el Sauvignon blanc ens va mostrar tota la seva harmonia, a la copa i al plat. En aquest tast el xef, cercant tot el ventall d’aromes de la sauvignon, ens convida a un Carpaccio de magret d’anec amb sapicón de verds i fruites elaborat a partir de l’enfornat a baixa temperatura moltes hores de les verdures i fruites fins que aconsegueix una pols en la que embolicat el magret, el resultat final ens aporta aquest punt fresc de la carn crua, a la vegada que el punt de greixositat de l’ànec es confon a la boca dolç de la fruita i les subtils puntes de verd de les verdures (espàrrecs, pebrot). El resultat: l’equilibri i harmonia del vi es traspua de la copa al plat.

             El puntet llaminer ens l’aporta una lleugera escuma de plàtan.

Carpaccio de magret d’anec amb sapicón de verds i fruites

           Phoenix ens va portar un riesling elegant, amb aromes subtils, untuós i estructurat en boca. Elaborat als Valles de Sadacia, al sud de La Rioja, com tota la col·lecció d’Spanish White Guerrilla, sens dubte el vi més destacat d’aquesta col·lecció pel seu caràcter equilibradament especial. Aquest vi, del que trobareu la notat de tast al final, és una bona elecció si us voleu iniciar en el món del riesling, proveu de buscar-hi l’aroma a litxi.

            L’acompanyament al vi encara el va potenciar més, sense emmascarar-ho, la Focaccia de salmó fumat amb crema de gorgonzola i barketa de pera confitada i aire de litxi, va incorporar el punt cremós, els subtils fumats, la fruita confitada amb especies i amb el litxi amb el puntet dolç però fresc del vi.

Focaccia de salmó fumat amb crema de gorgonzola i barketa de pera confitada i aire de litxi

             La darrera proposta va resultar un gir de 180 graus. Quan tastem un vi ho fem en quatre fases, la visual, l’olfactiva, la degustativa i la de gaudiment. En Jordi , el xef de El Taller Restaurant, va proposar la idea de tancat l’àpat menjant pel ulls. La gewurstraminer ens ho posava fàcil, el seu característic aroma a flors i a roses en permetia jugar amb aquest concepte, i aplicar al plat un toc molt aromàtic i a la vegada molt visual. La proposta va acabar amb Alannis Morrisette, com a petit homenatge als vins de gel de gewurstaminer canadencs, i un Bacallà confitat amb gelè d’aigua de roses i els seus pètals coronat amb una galeta de caramel.

Bacallà confitat amb gelè d’aigua de roses i els seus petals coronat amb una galeta de caramel

           Un gran colofó a una nit farcida de detalls, on en Jordi Moret va tornar a regalar-nos amb uns maridatges exquisits per acompanyar els originals vins de la Spanish White Guerrilla de la Bodega Maetierra.

           P.D: us perdreu el proper???

Nota de tast:

 SPANISH WHITE GUERRILLA RIESLING 2012

 Vista:

 Groc palla brillant.

 Aromes:

Fruita tropical (litxis sobretot), un punt compotada, amb records minerals marcats, un toc a pastisseria i un punt àcid final.

 Tast:

 Equilibri entre l’acidesa i la dolçor dels sucres sense fermentar que atorguen a aquest vi un pas per boca saborós, llaminer, amb aromes a fruita, mels i àcids molt ben combinats.

 Maridatge:

 Aus greixoses com l’ànec, carns fumades o al punt de sal, tonyina i peix blau, amb patés i formatges de mitja curació. Les gambes o els mol·luscos accentuen el seu punt salat. Marida molt bé amb especies exòtiques i amb el sushi

 Quant:

 7-8€

 Quan:

 Per acompanyar tot un sopar d’estiu a la fresca, amb el picoteig, l’amanida de crudités i els plats del sopar. Un vi complet.

 Lloc:

  Terraseta sota una tènue llum de de paper

 Per acompanyar:

  La focaccia de salmó fumat amb crema de gorgonzola i barketa de pera confitada i aire de litxi by Jordi Moret de El Taller Restaurant Sabadell

by Jordi Moret
El Taller Restaurant Sabadell
17 de juliol 2013

 L’apunt musical:

per no discutir si ens estimem mes la mare o el pare, França o Alemanya, Alsàcia o Rheingau… hem escollit Phoenix, una banda francesa, nascuda als suburbis de Paris, però que fa musica en anglès i ha gravat els seus darrers discos a l’estudi berlinès Planet Roc.

Fotos realitzades per Èlia Soriano Costa i Alba Pigrau (les 4 mans mes inspiradores dels Vins a 4 mans)

Ferrer de MuntPalau Blanc i Vinya Sa Cudia 2010, Vins de la Terra Illa de Menorca

        La primera cosa que fem quan entrem a una botiga de vi a buscar una ampolla és buscar a les prestatgeries l’adscripció geogràfica. Un cop davant l’estant en aturem davant l’etiqueta d’un vi, o millor dit, la contraetiqueta, i una de les primeres coses en que ens hi fixem és el segell de la Denominació d’Origen. Moltes vegades amb aquest simple cop d’ull ja som capaços de discriminar si aquell vi ens agradarà o no, pel disseny, pel color… Qui n’ha provat més vins, o vol anar vol un pas més enllà, desprès cercarà les varietats de raïm amb que s’ha elaborat.

       Un cop reduïda la cerca entre 2/3 vins el següent pas és llegir la descripció que el vinater hi fa constar, no a la cerca de poesia, sinó buscant un tret característic o diferenciador que permeti afinar més que trobarem darrera del suro (fruita, alcohol, notes de torrats). L’últim pas, encara que no tingui molta explicació, es mirar-li l’any. Això a molts ens servirà de poc, però si que ens donarà algunes pistes, no tant de si el vi és d’una anyada excepcional o no, sinó si esta en el seu teòric moment òptim.

        Tornem al primer pas. És l’adscripció a una DO la característica que ens donarà més pistes sobre un vi? Possiblement no, la gràcia està en l’equilibri entre totes aquestes pistes que hem enumerat, però, com amb les persones, l’adscripció geogràfica ens permet partir d’uns estereotips bàsics que ens defensen d’allò desconegut.

       Que el nostre consum habitual de vi estigui tan lligat a una DO, un parell màxim,  tindrà moltes explicacions, una d’elles és l’absència del concepte marca que envolta el món del vi. Al contrari del que passa amb les cerveses o amb d’altres destil·lats, el concepte marca està menys estès a l’enologia. Quantes vegades en un restaurant no heu demanat un Priorat, o quin Penedès us recomanen? Això té excepcions, com tot es clar, un exemple és el Cune, un dels vins més venuts i repetits a les cartes dels restaurants ibèrics, aquí sí, un vi associat a una marca, de fet… sabeu de quina DO és? Possiblement, mai us hi heu fixat.

        Què passa quan un vi no porta segell de DO i el que hi figura és una altra etiqueta? Significa que és d’una categoria inferior? Tots els vins d’un territori comprès dins dels límits d’una DO n’han d’estar dins?  La resposta és en tots els casos no.

      Els Vins de la Terra no son ni millors ni pitjors que els que tenen Denominació d’Origen o que els Vins de Pago. De la mateixa manera que trobarem vinaters que tot i produir dins límits geogràfics d’una DO escolliran no estar regulats per a les regels imposades pel Consell Regulador. Perquè?

     Per diversos motius, per exemple, amb la DO Cava, això ha vingut succeint per la impossibilitat d’incorporar nous cupatges als caves. Fora de la DO el cavista té més llibertat per treballar amb altres raïms i buscar matisos diferents, que dins de les regles que fixa el Consell Regulador per al cava no tindrien cobertura.

    A Espanya, segons el Reglament Europeu CE753/2002 els vins es qualifiquen mitjançant 2 categories. Els Vins de Qualitat Produïts en Regions Determinades, on s’inclouen els Vins de Pago, els Vins de Denominació d’Origen Qualificada, els Vins Denominació d’Origen i els Vins de Qualitat amb Indicació Geogràfica; i els Vins de Taula, on trobarem els Vins de la Terra i els Vins de Taula.

       La diferència entre ells es troba fonamentalment en l’exigència de la normativa dels Consells Reguladors, però per al consumidor final aquesta distinció s’acaba reduint a una qüestió de qualitat. Quants de vosaltres escolliríeu entre un Vi de la Terra (VT) i un vi amb DO si ambdós tinguessin unes característiques en principi molt similars?

      A la nostra darrera escapada a Menorca vam poder trencar aquest tòpic tastant diversos VT Illa de Menorca, i us portem aquest dos vins.

     El Ferrer de MuntPalau 2010 de las Bodegas Menorquinas, celler pioner en reintroducció del vi a la illa, el 1987, de la mà d’en Crispin Mariano Vadell, a Mercadal. El Ferrer de Muntpalau és un vi ple de contrastos, de color daurat brillant però amb uns primers aromes verds, a poma verda acida, i un alcohòlic molt acusat, quan va agafant temperatura a la copa treu olors molt mediterranis a resina, sotabosc i flors (lavanda). En boca torna a contrastar amb el nas, és suau i envolvent, amb tocs fins àcids i melosos. És un vi llarg i refrescant, i que aguanta molt be obert, al dia següent els verds àcids s’havien domat i els aromes seguien evolucionant, sense perdre l’equilibri.

     L’altre vi que vàrem tastar, sota recomanació d’en Joan Gómez Pallares, va ser el Vinya Sa Cudia 2010. No ens va defraudar, començant per les vinyes, perdudes al Parc Natural de s’Albufera des Grau, on els fills de Bartolomé Jover, han recuperat les 6 hectàrees de ceps entre les úniques pedres de pissarra del Parc Natural, i tota la Illa de Menorca, regats únicament amb l’aigua de la pluja i acaronats per la Tramuntana, tractats i seleccionats a mà per elaborar aquesta Malvasia, 100% ecològica, 100% mediterrània. Això li ha valgut a aquest vi blanc sec ser escollit entre els millors vins d’Espanya per la Guía Repsol 4 anys consecutius. Amb una producció de només 8000 ampolles pel mètode de regat natural, el cep produeix aproximadament 1,5Kg de raïm, i això que fa d’aquest un vi realment exclusiu.

       Estem davant d’un vi alcohòlic, 14 graus, força per sobre dels 11,5 habituals d’altres malvasies; Això ho fa la verema seleccionada i ben madura del raïm. Amb un color or pàl·lid, amb reflexos verdosos. Al nas és potent, molt perfumat, aromes a flors blanques, poma madura i suaus records minerals. En boca és franc amb el nas, potent, glicèric i untuós, d’entrada recorda a fruita blanca que deixa lloc a les panses i orellanes madures al sol que el fan persistent i molt llarg al paladar, amb unes notes finals picants que li atorguen caràcter.

 Nota de tast:

 Vista:

 Color or pàl·lid, amb reflexos verdosos

 Aromes:

 Nas potent, molt perfumat, aromes a flors blanques, poma madura, salat, amb notes finals minerals.

 Tast:

 Franc amb el nas, potent, glicèric i untuós, entrada amb records a fruita blanca que deixa pas a panses i orellanes ben madures. Persistent i molt llarg al paladar, notes finals picants que li atorguen caràcter.

 Maridatge:

 Marisc, peix a la brasa, formatges cremosos curats, formatges de llet crua

 Quant:

 19-20€

 Quan:

 Amb amants dels blancs

 Lloc:

 A qualsevol indret de l’illa de Menorca, veient la posta de sol

 Per acompanyar:

 Menorca, Favaritx… Caldereta de llagosta, que sino?

 L’apunt musical:

Malvasia, la Tramuntana, Menorca, la Mediterrània… li posem una miqueta de foc? #mediterraniament

Un tast del tast

           Que fa que un vi ens agradi? Com és que vins que, etiqueta en mà, haurien de ser similars acabin sent ben diferents?

          La resposta és evident, darrera la feina d’un viticultor i la seva passió hi ha un bon producte que és capaç de transmetre’ns coses. Més enllà del preu i de qualsevol input objectivable, és la capacitat del vi a la copa la que fa que el guardem en el nostre Olimp particular. Juntament amb les aromes, els gustos i colors, és la capacitat d’un vi de transmetre la passió el que ens fa triar entre una ampolla o una altra.

          Hi ha però detalls que poden espatllar fins i tot el millor caldo del món. Heu provat de tastar mai unes carxofes a la brasa amb qualsevol vi?

          Saber maridar plats i vins no és fàcil, de vegades un plat exquisit pot acabar amagat darrere un vi excel·lent. O a la inversa, malgrat els teus esforços per portar una gran ampolla a un sopar amb amics la seva pizza mallorquina fa que ningú recordi que has estat bevent.

          Aquesta combinació és encara més complexa quan un cuiner apassionat, creador de plats excel·lents et proposa un tast maridatge per a no iniciats.

         Com evitar que creacions sorprenents no amaguin el color, les olors o les aromes dels vins que vols presentar?

          El repte el vam assumir dimecres passat a una de les sales d’El Taller Restaurant de Sabadell, on el Jordi Moret, xef del restaurant, i les 4 mans d’aquest blog vam guiar una passejada introductòria pel món del vi i del seu maridatge.

         El tast va començar amb una introducció al tast de vins, fent molt èmfasi en l’objectiu de gaudir per sobre de formalismes i tecnicismes, i on el David Moreno ens va anat desglossant les diferents fases en que es divideix un tast amateur, que hi busquem a cada una, quins son els factors que ens permeten distingir un vi d’un altre, com mirar el vi, com olorar-ho, com gaudir-lo a la boca.

       Per començar el tast un Blanc de primavera Rovellats 2012, un vi blanc del Penedès elaborat amb Macabeu, Parellada i Chardonnay, que varem maridar amb unes Cloïsses a la crema de cinc herbes de l’hort. Una combinació que va agradar molt, els aromes frescos i elegants d’aquest blanc, amb fruita tropical i flors blanques acompanyava el puntet salat de les cloïsses i el record fresc mediterrani de les herbetes, amb un puntet amargant al final que netejava el paladar.

          El primer blanc va donar peu a una breu explicació sobre la vinificació dels blancs que ens va portar al vi que possiblement més va agradar i sorprendre de la vetllada. El Maurel Can Bonastre 2008, un chardonnay monovarietal del Penedès que fermenta en botes de roure 1 mes i es cria a les mateixes botes durant 6 mesos més, amb un color daurat, molt bona expressió varietal, i molt equilibrat, en acidesa i untuositat, amb tocs avainillats i notes torrades del pas per fusta, és un vi llarg i amb retronasals a fruits secs que el fan persistent. L’acompanyament d’aquest plat? Una Gamba vermella al vapor de chardonnay, chutnney de pinya i parmentier de garotes. Deliciós.

        Vam continuar amb el rosat, el Siós Violes Velles 2012, tot explicant les diferents elaboracions dels rosats i la diferencia amb els claretes, varem tastar aquest rosat elaborat amb garnatxa tintorera i syrah. Un vi fresc i fruital que va trobar el seu complement ideal en el Carpaccio de vedella amb confitura de fruits vermells i làmines de parmesà.

          El pas als vins negres i la seva vinificació, el va obrir el Siós Les Creus, un Costers del Segre elaborat amb un cupatge d’ull de llebre i garnatxa, de color picota fosc amb capa mitja-alta i ribet marronós, amb un nas molt perfumat,  fruita negra, notes florals i uns torrats molt integrats amb records a vainilla, cacaus i notes minerals. En boca va perdre bona part del perfum, però vam estar d’acord en que era un vi equilibrat, amb uns tanins integrats, i una acidesa i amargor molt ben compensades.

          Al maridatge d’aquest plat volíem cercar els gustos de la terra ferma, trobar-hi el terroir i els punts complexos però sense estridències del vi, i aquí en Jordi ens va regalar amb una simfonia de colors i sabors amb el seu Terrari de mini verduretes, buquet de germinats, cruixent de aglà i vinagreta de mel. Una imatge val mes que mil paraules.          Normalment als tastos no professionals es deixa els vins de major qualitat pel final, quan no ho fa un escumós o un vi dolç, en el nostre cas, el vi de tancament va estar a l’alçada. El Frontaura Reserva 2005, una Tinta de Toro fermentada 28 dies en inox, la malolactica també la fa en inox, i que reposa durant 15 mesos en botes de roure francès noves, ens permet gaudir d’un Toro modern, mes fàcilment bevible, però sense perdre l’essència d’aquest raïm de moda. Un vi que cal decantar, mínim 30 minuts abans, i que a la copa té color vermell encès amb ribet grana. El nas intens, amb fruita en compota, balsàmic, farigola i romaní, especiat, pebre negre molt, i uns torrats molt ben integrats al conjunt. En boca es mostra dens, envellutat i càlid, taní i balsàmic, amb fruita negra madura i records a regalèssia i clau, i arrodonit amb uns torrats complexos que li ofereixen caràcter i força.

          El maridatge final havia d’estar a l’alçada i ben triar fer-ho amb un dels plats estrella que podeu trobar a la carta de El Taller Restaurant, La pressa ibèrica al buit, amb patata rattê i salsa Perigord.

L’apunt musical

          Hi ha maridatges que sorprenen el paladar, i maridatges que sorprenen l’oïda, com sentir els Sabor de Gracia cantar “Que volen aquesta gent?”, canço amb lletra de Lluís Serrahima i música de Maria del Mar Bonet dedicada a l’asessinat d’Enrique Ruano, militant del Frente de Liberación popular, despres de ser detingut dos dies en una comisaria de Madrid, el 20 de gener de 1969, i que va produir un gran moviment estudiantil al Madrid i la Barcelona de l’época.

Sols* de La Vinyeta al Taps i Tapes de Martorell

Estem a finals de juny, època una mica difícil pels pares i mares que encara treballen, perquè els nens ja no van a escola. Que seria de nosaltres sense els avis i àvies que es queden amb ells…

Doncs aquesta és la història d’una d’aquestes setmanes en què els nens es queden amb l’àvia Elisa, gaudint com mai d’uns “mimos” que els pares i mares no els poden donar tant sovint com voldrien pel bé d’”educar-los”. Un d’aquests dies vam poder anar a sopar Sols*. A un restaurant de Martorell molt recomanable anomenat Taps i Tapes.

Un restaurant d’aquells que n’hi hauria d’haver més, un d’aquells on es poden demanar els vins per copes. Donant-te així l’oportunitat de tastar no només un vi, sinó varis, i així poder descobrir algun del qual no demanaries una ampolla. A més a més, fan uns plats boníssims. Nosaltres vam tastar els ous estrellats amb foie, els pinxos de xai i l’hamburguesa amb ceba caramel·litzada, pebrot i formatge. Tots excel·lents!

I com no podia ser d’altra manera, acompanyats de dos vins catalans de la D.O Empordà, el Llavors de la bodega La Vinyeta, el qual ja hem parlat en un post anterior i que s’ha de reconèixer van millorant cada any. I l’Oriol, un vi jove de la bodega Vinya dels Aspres. Són vins amb certes similituds, com la seva gran fruitositat, i amb grans diferències, com la seva criança.

Fa uns dies, vaig escoltar una noticia que m’entristeix:  a les cartes dels restaurants catalans, l’oferta de vins catalans és minoritària, i de fet només 1 de cada 3 ampolles consumides a Catalunya és de vi català (http://www.tv3.cat/videos/4596697/Rioja-domina-el-consum-de-vins-de-Catalunya).

Sincerament, amb la qualitat dels vins catalans, es troben a faltar a les cartes dels restaurants. Aquesta vegada no va ser una excepció, i encara que tots els vins eren de bona qualitat i un preu molt raonable, m’hagués agradat trobar més vins de la terra.

Per altra banda, després d’un bon sopar, ve de gust un bon postre. Tots els postres que ofereixen a la carta de Taps i Tapes són elaborats per ells mateixos. Un gest que diu molt d’un restaurant i de la qualitat dels plats que serveix. Però un postre de categoria ha de ser acompanyat amb un vi dolç de categoria. Seguint amb el criteri establert de la nit, vam escollir el Sols* DO Emporda, celler La Vinyeta, per maridar un pastís de formatge amb melmelada de fruites. Simplement exquisit, us ho recomano moltíssim. Cada cullerada de pastís i glopada de vi combinava a la perfecció. El gust de les fruites confitades i la mel del Sols* lligaven perfectament amb la melmelada de fruits vermells i la seva lleugera acidesa que et deixava un postgust molt fresc. En definitiva, una gran combinació.

Sols*
vi dolç

Vi dolç natural de les varietats de raïm tradicionals. Garnatxa roja i blanca de vinyes de 80 anys. Elaborat pel procediment de verema tardana. Color daurat i brillant d’intensitat mitja alta. Intenses aromes de confitura i panses, amb mitjana sensació alcohòlica. Destaca en boca un excel·lent equilibri entre la dolçor i la frescor. Es tracta del vi més golós del celler.

50% Garnatxa roja
50% Garnatxa blanca

Hi ha vins que fan bodegues: Bodegues BINIFADET Menorca

         No se sap ni com ni perquè de vegades un sommelier escull un vi i aquesta elecció l’eleva a fama internacional, aleshores la bodega de cop disposa d’un marge per a la llibertat i la creativitat que altres productors no podran tenir mai.

        Aquest és el cas del Chardonnay de Binifadet. Un vi varietal de color groc daurat amb lleugers reflexos verdosos. Un Chardonnay clàssic i alhora molt ben fet, aromes primàries de plàtan, pinya tropical, acompanyats de notes de fruits secs com figa i albercoc. Lleugers tocs de fruites d’arbre madures, com pera préssec i també confitura. En boca és ampli, fresc i amb un agradable joc entre els gustos àcids i dolços amb un final de llarg de gran sedositat. Un dia aquest Vi de la Terra de Menorca va anar a parar a la carta de El Bulli i d’aquí a la premsa internacional només hi ha un pas.

        Tota la resta depèn del productor, adormir-se produint el que sap que vendrà segur o bé aprofitar aquest coixí per continuar buscant i arriscant amb la producció de nous vins.

        A les Bodegues Binifadet la producció ve de les vinyes de la seva propietat platades al sud de l’illa, Sant Lluís, en subsòl calcari de marès en parcel·les tancades en paret seca per protegir-les de la tramuntana.        Una de les principals característiques del projecte empresarial de Carles Anglès és el respecte amb els valors culturals i paisatgístics de l’illa de Menorca i és justament aquest cuidat aspecte el que ens fa recomanar la visita al celler.

      Unes instal·lacions que s’integren perfectament en un paisatge rocallós i pla a prop de la mar sense estridències on predomina la vinya per sobre el celler. Les vinyes semblen més un jardí que un simple camp de cultiu i això dota d’un ambient molt agradable el centre de producció. De fet el celler és disseny del menorquí Lluís Vives, excavat al mateix marès per tal de mantenir constants temperatura i humitat per tal que el vi descansi tranquil.

        El bon gust pels detalls s’observa a qualsevol racó de les instal·lacions, des del mateix celler fins a la botiga, situada a la planta superior, passant per la majestuosa terrassa, les etiquetes de les ampolles i els nombrossísims petits detalls a la decoració.

          El celler es pot visitar tot l’any (si voleu, podeu aprofitar aquest 2013 en que es celebren els 20 anys de la declaració de l’illa de Menorca com a reserva de la Biosfera per part de la UNESCO), de novembre a abril amb cita prèvia, de maig a octubre cada hora a partir de les 11.

          Les visites són gratuïtes i inclouen recorregut i procés de vinificació, tast de dos vins que el client pot escollir, cosa que no passa a tot arreu, i degustació del formatge al vi (una delicatessen) i les melmelades de vi (espumós, chardonnay i merlot) que elaboren ells mateixos autèntics petits plaers mediterranis).

          Si us ve de gust anar més per lliure podeu reposar a la magnifica terrassa on tastar els seus vins però també un tast de plats de cuina tradicional de l’illa gelats de chardonnay, syrah y muscat, o els gin&tonics y còctels exclusius.

       Si mai he de fer una cel·lebració a l’illa de Menorca aquí serà on faré anara als convidats.

 Nota de tast:

 Binifadet Chardonnay 2011

  Vista:

 Groc daurat amb apunts verdosos

  Aromes:

 100% chardonnay, plàtan i pinya madurs, fruits secs que li donen un apunt salat i records a figa i albercoc, i fruita blanc, pera, molta, i confitura

 Tast:

 Entrada que omple la boca, és fresc i té un aconseguit equilibri variable entre els gustos àcids i dolços. Llarg i sedòs, a la boca es elegant i persistent.

  Maridatge:

 Amanides amb fruita, condimentades amb codony, mel, vinagres de fruita. carns blanques, peixos blancs, marisc, arrossos, formatge blau.

  Quant:

 12€

  Quan:

 A la tarda, amb un sopar lleuger després d’un dia a qualsevol de les platges de l’illa de Menorca

  Lloc:

 A la terrasseta, a la fresca

  Per acompanyar:

 Una amanida de mezclum, formatge de cabra, fruits secs i vermells, amanida amb un vinagre natural de poma i mel de romaní.

Binifadet Syrah 2011

  Vista:

 Picota intens amb reflexos blavosos, tenyeix la copa i té força llàgrima

  Aromes:

 Aromes de fruites del bosc i petites baies, nabius silvestres, mores i groselles. detalls  d’herbes aromàtiques mediterrànies de garrigues, romaní i fonoll. records molt agradables a carmel.

  Tast:

 Paladar que d’entrada es queda curt, toc de fusta que no amaga els sabors primaris a baies madures, mora, molta mora. Dens i rodó, persistent. Es força astringent, però en cap cas arriba a molestar.

  Maridatge:

 Carns vermelles, carn amb salses de reducció, plats especiats

  Quant:

 12€

  Quan:

 Dinar de diumenge en una terrasseta amb piscina ben aprop

  Lloc:

 Sota un emparrat, que l’ombra dels pàmpols ens refresqui d’un dinar copiós

  Per acompanyar:

 Unes costelles de xai a la mel i romaní.

  Merluzo blanc 2011 Blanc de Noirs

  Vista:

 Merlot vinificat en blanc, color gros rosat

  Aromes:

Al nas es mostra plenament varietal merlot, records a fruita del bosc i cireres, amb tocs confitats.

  Tast:

 A la boca es un equilibrat contrast entre els ulls, el nas i el paladar, fresc com un blanc, ampli com un negre, tocs sedosos i rodons de fruita madura vermella del merlot amb pressecs i albercocs. Aspror de vi negre que contrasta amb la frescor propia d’un vi blanc jove. 

  Maridatge:

 Peixos a la graella, peix i carn en papillote, carns blanques i arrosos

  Quant:

 7’5€

  Quan:

 A mitja tarda, fent un tastet mentre es fa el sopar

  Lloc:

 A la fresca, tot petant la xerradeta mentre cau el sol i prepareu el sopar

  Per acompanyar:

 Mentre espereu el sopar que tal unes torradetes de sobrasada, formatge de Maó, Carn i xulla, botifarrò o cuixot?

  L’apunt musical:

Ha arribat l’estiu i sembla que ve per quedar-se…